A la Maria Vidal, la meva professora de grec
No ha estat una tardor en què hagi estat fàcil collir algunes branques de galzeran per guarnir la casa d'esperit nadalenc. Primer havia escrit hivern, però de fet no fa ni una setmana que hi som de ple i he pensat que més valia modificar-ho. ¿Ha estat el vent que ha bufat amb força les darreres setmanes qui se'ls ha endut les boletes vermelles? Què en sap ell de delícies que suposen per a qui gaudeix fent entrar la natura a casa en aquesta època de celebracions? En parlem passejant amb la Sandra per la serra de Gaserans, en una estona de retrobada en companyia del nostre bosc estimat. M'agrada el contrast del verd amb el vermell perquè du implícit una força esperançadora: la d'una primavera que sabem que arribarà passats aquests mesos hivernals. En arribar a casa, he recuperat un dels esborranys de L'illa del Ter i, tant temps després, he retrobat el plaer d'escriure. Té alguna relació la serra de Gaserans amb la planta del galzeran? És un cas semblant al d'Arbúcies i l'arboç? M'he fet un fart de buscar a la xarxa i no hi he trobat res. Potser m'he perdut enmig de la frondositat informativa. ¿Podrem algun dia accedir en línia a l'Onomasticon Cataloniae de Joan Corominas com ho fem amb el Diccionari Català-Valencià-Balear a través del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans?
Tanmateix, si cliqueu a la paraula galzeran anireu a parar a la pàgina Rodamots que funciona des del 1999! De dilluns a divendres publiquen una paraula i, si voleu, us en podeu fer subscriptors, col·laborar en el projecte i, fins i tot comprar Els mots (t)robats, el darrer llibre publicat. La idea va sorgir quan Jordi Cuixart, subscriptor des del 2007, i Jordi Sànchez van entrar en presó preventiva l'octubre del 2017. M'impressiona la tasca ingent de Jordi Palou, ànima del projecte Rodamots, que comparteix amb generositat significats, etimologies i textos on apareixen les paraules triades setmanalment sota un denominador comú: temàtica nadalenca, mots balears, riallers i un llarguíssim etcètera. Va ser la Margalida Capellà qui en El fil de les clàssiques em descobrí aquesta web on seguir aprenent i estimant les paraules. De tant en tant, aprofito algun d'aquests mots que roden per començar una classe. Ho faig amb la intenció clara de veure si es produeix aquell moment màgic de connexió entre adolescents i etimologia, i arriben aquells clics que tenen prou força com per fer que els brillin els ulls. Sí: hi ha molts adolescents a qui els brillen els ulls quan aprenen. Sí: és un gran regal ser-ne testimoni!
No sé si a mi em brillaven els ulls a les classes de grec a 3r de BUP amb la Maria Vidal, però sí que recordo que era feliç el dia que arribava i deia: "Avui farem etimologia!" M'agradava descobrir d'on venien democràcia, biblioteca, psicologia o pròleg. Em feia gràcia ser capaç d'entendre aquelles lletres estranyes que donaven sentit a paraules tan quotidianes. Vam ser els seus darrers alumnes de grec a l'institut de Manlleu. Aquell curs ella va compartir les seves classes amb en Ramon Sargatal, un jove professor que encara respirava aire universitari. Ell volia que diguéssim predicat nominal a classe de llatí al complement que anava amb el verb ser. Amb la Maria, a classe de grec, del mateix complement en dèiem atribut. No m'agradava el menyspreu d'en Ramon cap a la Maria per la forma en què, a segon de BUP, ens havia introduït alguns conceptes morfosintàctics. Però alguna cosa devia haver fet bé aquella monja que va ser un dels pilars en els inicis del futur institut Antoni Pous quan tants alumnes triaven l'opció de lletres. Estic convençuda que s'alegraria de saber que tres dels seus alumnes, en Xevi Amargant, en Ramon Boixader i jo mateixa, seguim fent classes de grec i llatí. Somriure de gratitud cap a la meva professora!
Guardo amb una certa tendresa les meves llibretes de llatí de segon i la de grec de 3r. Vaig aprendre molta sintaxi i alguns dels seus recursos encara segueixen sent vàlids i, sobretot, aclaridors per als meus alumnes. En alguna ocasió els he dut les meves llibretes i els deixo tafanejar en l'horari de classes que tenia escrit a la part interior amb classes de 55 minuts de 8:30 a 13:30 i de 15:30 a 17:30, amb el divendres a la tarda festiu. Hi tinc frases que em recorden les que ara ells pengen a instagram o posen a l'estat de whatsapp; hi ha fragments de poemes i de cançons d'en Llach. No hi falten les signatures dels companys d'aquell 3r C que vam fer vaga perquè a l'aula no teníem calefacció i ens volien portar al búnquer, una aula sense finestres on només hi anàvem a veure vídeos, perquè allà sí que n'hi havia. No hi vam pas anar. Vam seguir a la nostra aula, a qui havíem batejat com a Iglú-3r C, però amb calefacció. En Ramon ens hi va seguir esbroncant i la Maria s'hi va seguir passejant mentre declinàvem, traduïem o ens llegíem l'Odissea. Què devia pensar en veure a la portada de la meva llibreta de grec una foto d'en Schuster i l'Archibald? Ella no sabia que aquell any el meu pare m'havia fet un dels seus grans regals: acompanyar-me, tot i que no era home de futbol, a veure un Barça-Gijón que va acabar amb un fantàstic 4-0. Un altre somriure immens de gratitud!
