Comiat

 

Poc més de les cinc de la tarda. El sol em pica l'ullet entremaliat enmig de les fulles d'una de les oliveres de l'esplanada de la casa de colònies de Montpol. Segon estiu de compartir amb la gent d'Escriptura natural estones d'escriure a raig, de crear personatges, de lectures. Què té d'especial aquest lloc que convida alhora al silenci i a la valentia de superar la vergonya de llegir fins i tot allò que no sabíem que ocultàvem rere la mandra d'una migdiada una mica més llarga? Segon estiu de banys al pont del Clop, de reafirmar objectius d'escriptura, de riures i sobretaules que mica en mica ens fan una mica més família. Família de paraules. Publico aquestes darreres línies per acomiadar L'illa del Ter i per donar-li les gràcies per aquests set anys de companyia mútua amb regularitat variable. Gràcies també a totes aquelles persones que us hi heu passejat, que us hi heu descobert perquè m'heu inspirat, que heu escrit un comentari o me l'heu fet arribar personalment. Ha estat un plaer! Va ser una sorpresa ben agradable rebre el reconeixement a la XIII Nit de la cultura lloretenca de L'illa del Ter com a millor bloc de creació literària en l'edició del 2017. 

I, encara que no acabo d'entendre del tot el que em xiuxiueja el vent, sé que em crida a seguir nous camins. Fins aviat!