La carretera que em porta quatre dies a la setmana des de Breda fins a Sant Hilari és un petit regal per gaudir de la metamorfosi que viuen en primera persona boscos i camps. El cotxe ja es coneix els revolts, els trams on és possible avançar i on cal afluixar per evitar la fotografia del radar dels 90. No sé si és perquè m'hi he fixat més aquest any o les pluges del febrer van fer la seva feina que els pipiripips (les roselles, els gallarets, quiquiriquics, badabadocs...) han esclat generosament per omplir de rialles els camps. Els pipiripips duen implícit l'entusiasme pels dies de plena primavera en què les hores de claror gairebé arriben ja fins a les nou del vespre. Heu jugat alguna vegada a endevinar el color de les poncelles dient: gall, gallina o pollet esperant veure si els pètals eren de color vermell, rosa o blanc? No sé si la Susanna s'hi va entretenir o només va jugar amb la llum i la composició per retenir l'esclat verd i vermell als peus del Montseny.

Vaig tenir la sort, pel fet de ser la professora, de rebre a més Les hores detingudes, un llibre que a la dedicatòria, Ramon Solsona m'explica que l'obra fa de pont entre l'avui i l'antiga Roma tal com ho fan les meves classes. Gràcies. I ho rebla, encara, amb una frase que, m'adono, és una de les que més m'ha ajudat en aquests més de vint-i-cinc anys dedicats a la docència: "No hi ha millor mètode pedagògic que l'entusiasme". El Diccionari etimològic manual editat per Enciclopèdia Catalana em corrobora el que recordava de quan feia classe de grec. Entusiasme prové del verb grec ἐνθουσιάζω 'estar inspirat o posseït per un deu'. El DIEC el defineix com l'exaltació de l'ànima sota la inspiració divina i, en segona accepció, com a exaltació de l'ànim, admiració apassionada. Un parell o tres de clics m'han dut a l'Alcover-Moll i a la Viquipèdia. Una de les coses que més m'agrada, i que vaig aprendre fa anys d'un alumne de 3r d'ESO, és veure com defineixen la mateixa paraula les versions viquipedistes en altres llengües. M'ha agradat, especialment, la castellana quan diu que "el entusiasmo individual o colectivo es la exaltación, la excitación del espíritu humano que sale de su estado reflexivo y tranquilo, conmovido generalmente por un impulso desconocido hacia lo bueno o hacia lo bello".