![]() |
Fotografia: Manfred Neumair |
No és una guerra el que obliga a fugir Junil, la protagonista de la darrera novel·la de Joan-Lluís Lluís: Junil a les terres bàrbares. O potser sí. Probablement hauríem de canviar guerra per lluita. No fuig sola de la ciutat de Nyala, prop de la frontera entre "l'imperi del sud i els bàrbars del nord". L'acompanyen esclaus perquè som al segle I dC i és així com arribà a primera potència mediterrània la ciutat romana. Quina mana en aquell moment és l'emperador August, al poder des de feia més de trenta anys, i és ell qui ha decidit enviar a l'exili el poeta Ovidi a causa d'un carmen (poema) et error. El poema és L'art d'estimar i l'error ha fet córrer, com diu el tòpic, rius de tinta per aclarir-lo. Sense èxit. Però tornem a Junil que fuig de la crueltat del pare i de qui es volia casar amb ella. En el viatge cap a la llibertat, al país dels alans on diuen que no hi ha esclaus, arriba un moment en què "la fred ha esdevingut una segona pell". El somni de llibertat de Junil té a veure amb el poeta Ovidi, amb la lectura i el poder de les paraules. En ple hivern, "per damunt de la segona pell feta de fred, tots duen ara una tercera pell feta d'avorriment". Copio les frases a la meva llibreta de lectures, poso post-its a les pàgines, celebro haver tornat al club de lectura que organitzen l'associació de Dones de Breda en col·laboració amb la biblioteca. M'admira la capacitat de l'autor per caminar al costat dels esclaus, per decidir no donar nom al pare de Junil com a forma de menyspreu, per la devoció a les paraules dels poetes antics com Homer i a les d'Ovidi a qui admiro pel seu amor a la literatura i per la convicció amb què és capaç d'escriure al final de Les metamorfosis: "Per tot arreu on s'estén el poder de Roma per les terres conquerides seré llegit pel poble, i viuré en la fama per tota l'eternitat, si és que són certs els presagis dels poetes."
![]() |
Foto: Joan Clota |