dimecres, 10 d’agost del 2022

Carreteres d'estiu

Foto: Roger Masdeu
Algunes carreteres fan olor de pinassa i mar. En el revolt precís on es fon el verd i el blau a la C-61,   en Roger treu el mòbil per fer la foto. Al seient del darrere, cadascú al seu aire, deixem balancejar els pensaments. Fem camí tot ensalivant les braves, les gambes i els calamars a l'andalusa que ens esperen a la guingueta Vallbona a Arenys de Mar. En algun moment em retornen els revolts d'altres estius i els deixo passar com qui fa scroll a instagram: la por d’un 17 d'agost en què el terror s'apoderà de les Rambles, la serena companyia d'en Joan Barril al seu Cafè de la República, les rialles dels nebots al seient del darrere. Malgrat la impotència que es palpa fins i tot en l'aire després de tots els embats judicials i renúncies, agraeixo mentalment la valentia d’Arenys de Munt. Un poble esqueixat en paral·lel per la carretera i la Riera que va creure que sí, que era possible fer un referèndum per a la independència de Catalunya.


Foto: Jordi Calvet
Compartir camins a peu ens arrela al paisatge quotidià. Hi penso sovint a l'hivern quan la nostàlgia volguda em porta a la carretera que baixa de Riells cap a Breda després d'un bany a la piscina de Les Agudes. Dos quilòmetres per enriolar-nos amb les bestieses que podria fer viure al personatge d’un conte que estic escrivint, per aturar-nos un moment a espigolar una mica de fonoll o la llum que s'escola rere el Montnegre. La piscina batega a ritme d'estiu: a les onze hi arriben els matiners i al migdia un cedre imponent custodia el silenci. A darrera hora la Mercè i la Cécile aprofitaran els darrers minuts per fer encara un banyet just quan el sol es vagi amagant rere el turó de Morou.  Alguna tarda en Pere i en Quim em miren disposats a fer la bomba del segle per esquitxar-nos, a sa mare i a mi que la fem petar una estona, assegudes a la vora amb els peus en remull. No fa gaire que s'han establert a la zona. No, a Breda, no! Can Miquel és a Sant Feliu, crida tot convençut en Quim. I en Pere, murri, surt corrent de l'aigua per tornar-se a llençar ben a prop nostre. Bomba!



Esclata la creativitat en silenciosa companyia, el llapis llisca damunt del paper i els dits en el teclat.  Ens trobareu al porxet de la rectoria, vora les oliveres o caminant pels boscos que envolten Montpol. Recorrem carreteres internes per on hem passat una vegada i una altra en els darrers anys, però avui hi descobrim una nova olor, un trepitjar diferent, fins i tot una ombra més amable de mirar. Busquem a la memòria la guspira que encengui el foc de la paraula mentre lluny se sent llampegar i una cortina d'aigua omple la serra que ens fa d'horitzó. L'estiu és temps d'aigua encara que hi hagi sequera, de tancar etapes i d'obrir-ne de noves, com a qualsevol època de l'any, però la claror acompanya a fer més amorós el dolor i la solitud d'alguns comiats. De bon matí l'aigua de la Ribera Salada ens glaça la punta dels dits i ofeguem el crit quan arriba a la panxa. Nedem fins al punt on la gorga s'estreny com si, més enllà del pont, l'oracle pogués donar resposta a totes les nostres preguntes. Ja a la vora, en silenci, unes i altres ens capbussem entotsolades per viaranys que tot just comencem a intuir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada