A peu per Riells del Montseny

Em permeto la petita gosadia de fer un petit homenatge, amb el títol d'aquest article, a l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Des de l'any 1976 acudeix puntual a la seva cita amb les paraules, primer al diari Avui, per fer-nos sentir A la vora i des del 1999 a El Periódico des del seu Petit Observatori. De la seva abundant producció literària i de no ficció, sempre m'han cridat l'atenció les guies de paisatges viscuts que l'han dut, a peu, pel Pallars, Andalúsia i, fins i tot, a Mallorca sense veure el mar. Quan va complir 85 anys, afirmava en una entrevista que li feia pena morir perquè estava fent el que li agradava; que no estava d'acord amb l'expressió que la vida és una mestra sinó que la vida només ens mira quan passem i a vegades ens saluda i d'altres ens gira l'esquena.

Fer camí a peu permet, sempre, una percepció diferent dels boscos, dels pobles, de les persones amb qui topem pel camí. Malgrat la diferència que suposa agafar la motxilla per fer una excursió o per una travessa llarga, el plaer de la caminada, del camí recorregut, del que hem compartit amb la natura i amb qui hem caminat ens dibuixa, inevitablement, un somriure als llavis.

Al Montseny podem dir que som uns privilegiats per la diversitat de vegetació de què podem gaudir. És cert que hi ha moments en què voldria que alguns paratges resistissin l'envestida de qui no sap anar a bosc sense un mínim de respecte pel silenci, l'aigua, els animals i les plantes. També és cert que, en d'altres, m'alegra poder compartir aquells racons que desvetllen la força de sentir-nos arrelats a la mare Terra. Un d'aquests paratges especials són els boscos de Riells, on el darrer cap de setmana de maig se celebra la Fira de les Masies. Té l'encant de les coses petites, de la gent de pagès que vetlla pel territori, de la màgia del seu paratge que podia haver inspirat, tranquil.lament una de les cançons del grup Esquirols que als anys 80 cantaven: Nimfes, guarnint els boscos/ us saludaran,/sàtirs amagats, burles us faran,/us envejaran.

Poder sortir a trescar per Riells en companyia de gent que s'hi ha criat és tot un luxe perquè no cal patir per saber, a les cruïlles, cap on cal tirar, perquè coneixen els noms de les plantes i et conviden a la seva infantesa fent petar els colitxos o jugant a fer bordar els gossets. Resulta que totes dues plantes es poden fer servir a la cuina! Sovint penso que, deixant de banda bolets, espàrrecs i castanyes, tenim una mica oblidada la taula que ens paren a bosc a cada estació, la riquesa de la diversitat del nostre paisatge. 

A l'edició de la fira del 2010 vaig tenir la sort de poder escoltar Josep Pàmies, pagès i activista defensor d'una alimentació que, com ja deia Hipòcrates al segle , sigui la nostra medicina. L'havia vist en un vídeo parlant en contra dels transgènics i de l'empresa Monsanto, però sentir-lo en directe, poder-hi parlar, palpar el seu entusiasme i la seva força per defensar un planeta on tots puguem viure millor em va impactar molt més. Fa un parell de setmanes, a l'espai Àgora de la fira agrícola i ramadera de Cardedeu, va congregar molta més gent que fa sis anys. Em va alegrar tornar-lo a sentir, constatar que el seu missatge ha anat amarant molta més gent i que cada vegada més hi ha més productors que aposten per aquest tipus d'agricultura. A tots ells, moltes gràcies!