dimecres, 18 de gener de 2017

7.44

Deixa'm 20 minuts i després ja pots venir. Més tard ja està molt ple. Color i Tallar. D'acord, fins ara. Penjo. Marco de nord 9, 3, 8, 5 i uns quants números més, com deia l'entranyable senyor Bachs del Filiprim i ens posem al dia de quatre foteses, en el gest familiar de saber-nos una mica a prop tot i els 45 minuts de cotxe de distància.

A tots els llibres de llengua hi ha un capítol dedicat als numerals de tot tipus i a les normes que hem de seguir a l'hora d'escriure'ls: des del mnemotècnic D-U-C fins als enrevessats quarts, a oïdes d'un nord-occidental, valencià o balear, perquè nosaltres els acompanyem camí de l'hora següent i ells ho fan partint de l'hora passada. Un quart de vuit o les set i quart. Ho confesso. En els meus anys d'estudiant a Barcelona m'encantava, quan algú pel carrer em demanava si tenia hora, respondre amb un contundent: mig quart de tres. I a continuació, com una mica avergonyida de la "malifeta", ensenyava el rellotge.

Els antics grecs feien servir lletres en lloc de xifres per representar les quantitats. Els romans també van adoptar un sistema basat en lletres majúscules que la majoria de nosaltres vam aprendre a l'escola i que ens permetien entendre aquells símbols estranys que hi havia en alguns rellotges. Una mica més endavant també ens vam adonar que eren la manera d'indicar els segles o l'ordre que ocupaven reis i papes. I la pregunta que sovint ens ballava pel cap: i el zero? És a través dels àrabs que ens arribarà un nou sistema de numeració que acabarà incloent el zero que els romans no tenien. La wikipèdia recull la hipòtesi més acceptada sobre l'origen hindú de la numeració que coneixem amb el nom d'aràbiga sense descartar tampoc l'origen xinès.

El Sistema d'Administració i Gestió Acadèmica, el SAGA, acostuma a treure fum en unes dates determinades a causa de la quantitat de números sense decimals, això sí!, que docents d'arreu del territori hem d'introduir per avaluar els alumnes. El desembre passat, el SAGA va quedar penjat més d'una vegada, cosa habitual en període d'avaluació, tot i que a primària ja no avaluen posant números sinó les sigles assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assoliment (NA) per a les assignatures suspeses. No sé què passaria si a secundària també féssim servir aquestes notes. Hi ha un número amagat al darrere d'aquestes sigles? Sempre m'he qüestionat quina és la fina línia que separa un 4,8 d'un 5,2. Valen el mateix, també, tots els 4,8? Un alumne que treu un 10 no ha comès ni un sol error? Quin sentit té posar un zero al butlletí de notes d'un alumne?



A molts dels alumnes de l'institut de Formentera, el curs que hi vaig treballar com a interina, els interessava ben poc la nota perquè sabien que tenien feina assegurada tan bon punt començava la temporada i molts d'ells desapareixien del centre. De fet, algun fins i tot m'havia arribat a dir que ell estava segur de guanyar més posant hamaques a la platja i treballant al lloguer de motos que no pas jo fent classes. Dels quatre anys que vaig viure a l'illa, encara avui m'esparvera el record de com es podia arribar a multiplicar la xifra de persones que hi vivíem o estiuejaven entre juny i setembre, i la quantitat desorbitada de sous que es podien arribar a pagar per un apartament la setmana del 15 d'agost amb la celebració del Ferragosto per part dels turistes i residents italians. Ja llavors hi havia una part de la població que veia com n'era d'insostenible aquest tipus d'economia per a l'ecosistema fràgil d'una illa de poc més de 85 Km2 (segons la font d'informació que hom consulti) que no es refeia, ni amb la calma i la solitud de l'hivern, dels excessos estivals. Però una gran part dels empresaris només hi havia un únic objectiu per assolir: millorar els guanys de l'any anterior. Però a canvi de què?

Arriba un moment en què ens cal prendre consciència que iniciem, poc a poc, un camí de retorn que ens permet gaudir i assaborir instants que la impulsivitat de la joventut ens feien mirar com una mica per damunt de l'espatlla, com si allò no anés amb nosaltres. Potser per això hi ha qui parla de la crisi dels 40. A mi m'agrada celebrar el meu aniversari, tot i que reconec que fer-ne 41 em va impactar molt més que no pas els 40. Enceto el darrer any de la dècada dels quaranta amb la impressió que això suposa i amb la certesa, cada cop més palpable, que no hi ha marxa enrere, que cal assaborir ara i aquí cada instant d'aquesta vida que són quatre dies en la immensitat de l'univers i de la que no sabem quants en portem ja de viscuts. M'agrada celebrar els aniversaris perquè malgrat ara ja hi falti gent per brindar, hi ha l'alegria d'haver-hi arribat, amb tot allò compartit i après, plorat i rigut, entès i oblidat.


No li deixis molta estona posat. És un 7.44 i li pujaria massa de color. Segueixo immersa en la lectura. Pàgina 113. A la ràdio els senyals horaris de les set. Entra un dels darrers clients del dia disposat a l'acudit fàcil que li prenguin el pèl i encara li cobrin. Al seu darrere una glopada d'aire ben fred. Devem estar ja prop dels zero graus.



1 comentari:

  1. Moltes reflexions sobre números y numeració que compartim, inclòs el SAGA que ara serà Esfera pel que diuen, el valor de les notes, de les xifres en general i del temps viscut.
    Dues abraçades i fins la propera.

    ResponElimina