Ens pesa el gener?

El mes de gener acostuma a anar associat a conceptes estereotipats com ara bons propòsits de principi d'any, Reis, rebaixes i allò de la cuesta de enero que en diuen en castellà i que nosaltres podem traduir amb el bèl·lic clatellada o garrotada de gener, la costa de gener que sembla un calc forçat del castellà o amb un gener costerut que recorda més la dificultat que pot suposar arribar fins al febrer. Costerut pels excessos de menjar, regals o propòsits difícils de complir? Horaris segmentadament planificats a cop de minuts, retorn a la rutina després de poder mandrejar com demana l'hivern i les poques hores de llum? I la terra que no necessita descansar?

Hi ha dies en què em dol veure que la ciutat amb prou feines dorm. De la mateixa manera que apareixen índexs de contaminació atmosfèrica, caldria fer el mateix amb la llum. La facilitat amb què aconseguim disfressar la nit de dia només amb un interruptor i una quantitat cada vegada més suculenta per a les companyies elèctriques ens ha portat a creure en l'eficàcia del 7 dies a la setmana, 24 hores en tots els àmbits. És com si tornéssim a les condicions de les primeres revolucions industrials! Mireu l'edat dels treballadors i les hores que estaven a la fàbrica al segle XVIII i XIX. Compteu, ara, quantes hores passen fora de casa els més menuts de casa lligats a una agenda gairebé tan mil.límetrada com la d'un estressat executiu.

A l'antiga Roma, l'any començava el mes de març i acabava pel febrer fins al 153 aC. En aquest any  Quint Fulvi Nobilior demanà al senat el privilegi d' ocupar el seu càrrec com a cònsol al mes de gener i no pel març, com era habitual, per assegurar-se de poder arribar a Hispània, sufocar la revolta que els celtibers de Segeda havien iniciat per ampliar el seu territori, i tornar a Roma abans que s'acabés el mandat. A partir d'aleshores el calendari civil també començà el mes de març, cosa que explica per què no es correspon el numeral dels mesos de setembre a desembre amb el lloc que ocupen en el calendari. Amb rigor i claredat, Anton Aubanell, responsable del Creamat, l'explica en el capítol 'El calendari de la fi del món', possiblement un dels programes de la graella de Televisió de Catalunya que aconsegueixen despertar més curiositat científica en tota mena de públic: el Quèquicom del canal 33. Si no fos per una guerra, potser ara celebraríem l'any en un moment en què sembla tenir més sentit: el mes de març coincidint un moment més propici per als inicis si parem una mica d'atenció al despertar de la primavera, si més no a les nostres latituds.

De petits, vam aprendre que aquesta era la primera de les estacions, però l'any comença i acaba amb l'hivern. Vet aquí un bon tema de reflexió sobre el sentit dels propòsits del nou any quan l'hivern, en aquesta part de la terra, convida més aviat a una certa quietud i recolliment, que no pas a iniciar nous propòsits. Tinc la sensació que ens n'hem oblidat d'aquest ritme, i més amb la bonança d'aquests darrers hiverns pel que fa a les temperatures i les precipitacions en forma de neu. Té més sentit plantejar-se canvis a la primavera? Som a l'època d'hivernar per agafar forces per a l'esclat primaveral?

El gener del 2013 vaig assistir al Congrés Integral i Holístic a Barcelona, que responia al títol "Educándonos en el ahora". Em va impactar especialment, José María Toro per la defensa de la necessitat del descans i per la invitació a "adentrarnos en el descanso profundo del corazón para volver al mundo como un regalo." La trobada va anar a càrrec de l'equip d'Educació22 i curiositats casuals de la vida... o no tant... la meva germana està fent amb ells el màster en educació integral holística. Gràcies a ella, he descobert el llibre Tormenta cerebral de Daniel Siegel sobre el cervell dels adolescents. Posa èmfasi especialment en set activitats que fomenten un estat cerebral òptim: temps per dormir, temps d'exercici físic, temps de concentració, temps interior, temps d'inactivitat, temps de joc i temps de connectar amb els altres. Temps interior? Sí. Amb rotunda amabilitat, sí. Temps, segons Siegel, per reflexionar sobre el nostre món interior, per filtrar la ment, posant atenció en les sensacions, les imatges, els pensaments i els sentiments.

Portem poc més de deu dies d'aquest 2017 i, com recordava Bauman a l'entrevista que recull Carles Capdevila al llibre Entendre el món amb onze pensadors contemporanis, "Si hi ha un aspecte humà immortal és precisament l'esperança. No em puc imaginar la raça humana sense esperança. És el nostre element definitori. Fins i tot en les pitjors circumstàncies tenim esperança." I sovint és l'humor qui ens ho recorda. Amor, humor i esperança, doncs, per aquest 2017!