dimecres, 28 de febrer de 2018

Adaptació contínua

El títol me'l regala amb un somriure la Susanna mentre comparteix amb les companyes l'adaptació que suposa ser mare d'una criatura que no encara no ha fet un any. Els anys i les experiències viscudes m'han anat ensenyant que l'adaptació contínua és un dels millors recursos per anar fent via. Penso també en un veí del poble, en Pol, a qui vaig trobar caminant amb crosses. Sabia que havia tingut un accident en cotxe d'aquells que converteixen el vehicle en un sinistre total, però no havia coincidit amb ell. El meu "Com estàs, Pol"?  va ser respost amb rapidesa i claredat: "Viu. Estic viu". No sé dir-vos si l'havia vist mai a parlar amb tanta alegria. Potser, als seus setanta anys, no tornarà a tenir cotxe, però està disposat a adaptar-se a la nova situació: un o altre l'acompanyarà quan ho necessiti i, pel seu dia a dia, en té prou d'anar a peu, encara que sigui amb les crosses. 

https://www.happymots.com
En algun dels cursos de formació a què he assistit algú va dir que l'única cosa de la qual podíem estar segurs era del canvi. Si hi voleu posar banda sonora, podeu (re)descobrir la veu profunda de Mercedes Sosa i el seu Todo cambia. Tinc la sensació que aquest todo cambia es va anar accelerant a mesura que sumàvem anys a aquell 2000 que va arribar carregat d'expectatives. Prenent com a referència els divuit anys per definir la majoria d'edat, podríem dir que el segle XXI ha arribat a la majoria, però encara li queda un llarg camí per recórrer a l'hora d'assolit la maduresa. Hi ha joves de divuit anys amb actituds molt madures i adults de més cinquanta, per posar una edat, molt immadures. Sintonitzeu una emissora de ràdio a l'hora dels informatius, fullegeu un diari o navegueu per la xarxa per constatar-ho. Proveu a fer, durant d'un dia, d'observadors del vostre entorn més proper, només observeu sense judici i deixeu-vos sorprendre pel que descobriu.

Vaig començar a fer classes quan encara no calia avisar els alumnes que guardessin el mòbil, que el posessin en silenci o que me'l donessin per portar-lo a direcció perquè ja era la tercera vegada que els avisava. Les imatges que podia portar a classe de restes gregues o romanes eren les que trobava als llibres, a les postals, en alguna diapositiva compartida per la professora d'història de l'art. Sembla que estigui parlant de la prehistòria, però no fa gaire més de vint-i-cinc anys. Sabeu des que quan existeix Facebook? I Instagram? Encara recordo el dia que l'Íbor, quan feia 3r d'ESO, em va dir que ell tenia Twiter perquè era més seriós que no pas el Facebook. Sic. A hores d'ara ja deu haver acabat el grau i no sé si mantindria la seva afirmació...

Breda nevada
Twiter avui deurà anar ple d'imatges de neu, de consells de protecció civil i de camions aturats com a prevenció. No fos cas que es repetís el caos d'aquell 8 de març de 2010. Una suma de circumstàncies m'han retornat de nou avui a casa: la prudència veient com la neu s'anava ensenyorint de la carretera, les dificultats per posar ahir les cadenes al cotxe (en sec, de dia, sense neu i amb ajuda), i el bon consell  de no arriscar, seguint les indicacions de protecció civil. Ahir la metereologia, gairebé, ens va fer oblidar les dificultats per formar el govern que vam votar a les eleccions del 21 de desembre, l'impacte del 155 o la vergonya aliena de veure segons quins vídeos i de sentir alguns comentaris arran de la inauguració d'un congrés que, es veu, deixa milions d'euros, però només a uns quants.

Avui serà un dia d'adaptació contínua en funció de les novetats que ens aporti el temporal de neu i fred que ens arriba el darrer dia d'aquest mes de febrer al que, en privat, agraeixo que ja no tingui ni un dia de regal. Hi ha coses, però, a les que no estic disposada a adaptar-me: a trobar normal que hi hagi persones empresonades per les seves cançons mentre d'altres poden passejar tranquil·lament pel carrers tot i els advertiments fets des d'Europa; a llegir cròniques com la de l'Empar Moliner a l'Ara de diumenge explicant el viatge de la família d'Oriol Junqueras a Estremera; a seguir trobant les imatges amb què, cada dia, al Punt Avui, els lectors recorden el número de dies que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a Soto del Real; i a Estremera Joaquim Forn i Oriol Junqueras.


3 comentaris:

  1. Ets fantàstica, Dolors!

    ResponElimina
  2. M'agraden molt els teus escrits! Gràcies per compartir-los

    ResponElimina
  3. Em deia la Tania, en un correu, em recordava que ella no es vol acostumar a veure gent morir per travessar el Mediterrani o per viure a Síria. M'afegeixo a la seva reflexió!

    ResponElimina