La vida viu!

Benvolguda Teresa,

T'imagino amb un somriure d'orella a orella mirant-me, asseguda al sofà, dient-me que sí, que puc fer servir una de les teves frases preferides per encapçalar el meu escrit d'avui de L'illa del Ter. Gràcies! I tant que viu la vida!

Viu en la carona de la Juna, pintada amb el vermell intens de la rosa que, en forma de pintallavis, ens van oferir la Núria i la Montse en el recital de Sant Jordi que tu vas ajudar a preparar. Són unes artistes totes dues! Ens van acompanyar, amb l'abric roso i el didalet de porto a descobrir la poesia de Hilda Hist en el llibre Del desig, a la plaça de Breda. 

Viu en l'emoció del pagès, el teu veí, que et recordava dissabte, al bosc de casa teva, en el cercle en què agraíem haver-te conegut i haver esdevingut, per aquest fet, millors persones.Viu en les llàgrimes de qui es va adonar, aquell dia, que només havia conegut unes pinzellades de la vida d'aquella dona generosa que havia decidit viure la vida seguint allò que l'esperit i el cor li dictaven. Viu en tot el que vam anar coneixent de tu en les paraules d'aquells que et seguim estimant malgrat només et puguem veure amb els ulls del cor.

Viu en tots els cafès que segueix servint la Sussi i els entrepans que fa en Miquel a ca l'Antonieta on gaudies d'una estona de llibertat de la malaltia, com si malgrat l'evidència la poguessis deixar aparcada a fora ni que fos per una estona.

Viu en les converses sobre política amb la Teresa i la Rosa, camí de la taula del fons, després de saludar en Josep i de recollir El Punt Avui on, cada dia i a pàgina completa, segueixen recollint, encara, l'expressió de la impotència de tantes persones que seguim sense entendre com és que hi ha presos polítics i que l'art, d'alguna manera, permet expressar.

Viu en tots els intents que fa el Parlament per investir president (sembla que va més per la via masculina...) sense necessitat d'haver de passar per unes noves eleccions, malgrat els 155 pals a les rodes que vam decidir pintar de color groc. Viu en el desig de poder alçar de nou la copa, com aquell 27 d'octubre al jardí de casa teva, per brindar per la nostra República catalana que, fins i tot, es feu un lloc en les paraules de la Núria al recordatori per acompanyar-te, elegant, amb el mar de fons, un 6 d'abril a Sant Martí Sescorts, el teu poble natal. Fins i tot llavors, quan ja no hi eres físicament, la música va recordar la banda sonora de casa teva era Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa: "Oh, benvinguts, passeu, passeu... de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra... si és que hi ha cases d'algú"!

Segueix vivint en aquesta Illa del Ter que, com tu, té les arrels a Osona i les coincidències al carrer del Pont de Manlleu que, potser, ja ha oblidat aquells insuperables croissants de xocolata amb crema a dins que feien a Can Bernat. Com tu, que també al Montseny ha retrobat la força de ser allò que vulguem ser, com deia el poeta de Roda de Ter i cantava Lluís Llach al disc I amb el somriure, la revolta. 

Dolors

PD: Trobo a faltar la il·lusió del teu somriure cada cop que et pujava a veure o a portar-te els menús que l'Engràcia de La Cookessa havia preparat, a més d'una abraçada de les de tot cor. T'enyoro, Teresa!