dimecres, 26 de setembre del 2018

Paraules, paraules...

Quantes cançons us han vingut al cap després de llegir el títol? Les paraules senzilles i tendres dels quinze anys? La tornada d'aquesta que la Núria Feliu va traduir al català el 89? Heu reculat fins a principis del 80 per recordar que hi ha moments en què les paraules don't come easy? O potser us en sobren  com als Antònia Font? Esteu d'acord amb ells que lapislàtzuli és una paraula molt guapa i nyu una paraula molt lletja? Descobreixo que fa milers d'anys que es coneix  el lapislàtzuli com a símbol, entre altres, de puresa i que durant el Renaixement la pols d'aquest mineral era considera com l'or blau. En tinc una de ben especial que em va regalar la Sandra perquè em fes companyia en aquells moments en què sentís que les forces no m'acabaven d'acompanyar. Hi ha una delicadesa especial en les carícies que podem fer a una pedra, talment com si fos un ésser viu. Estic d'acord amb els Antònia Font que nyu és una paraula molt lletja... Com pot començar una paraula amb el dígraf ny-?  Me'n vaig a la Wiquipèdia a la recerca de més informació i d'alguna imatge que, potser, m'ajudi a mirar-me la paraula amb uns altres ulls. Ves per on! Hi ha una espècie que es coneix amb el nom de nyu blau, l'espècie de caça major més comuna de l'Àfrica Oriental. Què voleu que us digui no acabo d'entendre perquè rep aquest nom... Em costa descobrir la blavor de les ratlles que l'emparenten, ni que sigui una mica, amb les zebres.

Diari Maresme. Foto: Ivan Giménez
Les paraules, una vegada més, em tornen a La Central, així en dèiem molts dels que hi estudiàvem a l'edifici històric de plaça Universitat. Si hi ha una persona que allà dins em va ensenyar a estimar el valor de les paraules, a cuidar-les, a qüestionar-me-les i a rumiar-les molt abans d'escriure-les en un dels exàmens va ser Joan Solà. Si us heu clicat l'enllaç, l'haureu vist, al costat d'un dels altres gegants catalans de les paraules, Joan Coromines; i també al costat dels llibres i diccionaris on es podia perdre hores i hores, i enmig de la natura que del país que tant estimava. Si heu arribat fins aquí sense haver escoltat les seves paraules al parlament de Catalunya, torneu enrere, cliqueu l'enllaç i escolteu-lo parlar de la llengua com a patrimoni i tan inseparable de nosaltres com ho és la sang. No sé quines paraules faria servir en aquests moments per defensar la llibertat d'homes i dones a la presó, a l'exili o investigats per haver fet possible un acte de democràcia. Al pont del tren, a Riells Viabrea, queda clar el significat de la paraula d'origen grec: en democràcia el poble mana i el govern obeeix. 

Sant Miquel del Prat (Foto: Francesc Mas)
Aturo la música per reprendre el fil, tot i que em costa tancar la finestra del youtube perquè aquesta cançó té la virtut d'obrir-me la porta de bat a bat a la confiança, malgrat tot. I és tan necessari mantenir la confiança... per seguir fent feina per la llibertat, per seguir sembrant llavors d'esperança, per anar fent petites o grans passes que ens acostin a un planeta més sostenible per a tots els que hi habitem. Diu un proverbi xinès que la por va trucar a la porta i, quan la confiança va obrir, no hi havia ningú. Heu provat a posar la paraula confiança a la Wiquipèdia i anar canviant d'idioma per descobrir com es diu en anglès (trust), en eusquera (konfiantza), en polonès (zaufanie), per posar només alguns exemples? Tot i que, segons la UNESCO, la meitat de les més de 6.000 llengües que es parlen al món estan en perill de desaparició, mantinc la confiança que seguirà havent-hi gent disposada a mantenir viva aquesta diversitat lingüística. Fa alguns anys que em vaig assabentar, gràcies a El Fil de les clàssiques de la Margalida Capellà, que el 26 de setembre se celebra el dia europeu de les llengües. La diversitat a les aules dels nostres centres, tot i la dificultat que a priori suposa, és una oportunitat per posar èmfasi en la riquesa que suposa aquesta diversitat. Una vegada més la música és un reclam magnífic per acostar-nos a altres llengües. Us en deixo una petita mostra gràcies a un dels meus alumnes, de la llengua africana fula que parlen 25 milions de persones!

2 comentaris:

  1. Les pantalles s'estan menjant els llibres i els mòbils, les paraules. Quin serà el llenguatge universal? els emoticons? està per veure! :D

    ResponElimina
  2. Si la Sandra de qui parles sóc jo, no recordo pas quina paraula era! :O

    ResponElimina