dimecres, 12 de setembre de 2018

(Re)començar


Tot i que als programes informatius dedicaran una quantitat important de minuts a l'inici del curs escolar per a milers d'alumnes, solen oblidar que el curs, en realitat, va començar el 3 de setembre o una mica abans per a alguns equips directius. Les retallades en educació van comportar, també, una tisorada en els dies de preparació per als equips docents d'escoles i instituts. No tinc cap recepta màgica que permeti fer més fàcil l'adaptació a tota la diversitat d'alumnat (i també de professorat) que arriba als centres per (re)començar. Però, si estem atents, a vegades la vida ens regala un somriure en el moment més inesperat. I aquest somriure esdevé una alenada d'aire fresc i d'il·lusió. Faltaven pocs dies per al 3 de setembre i, pel carrer, vaig trobar la Mari. En el seu perfil de Facebook hi havia vist  una foto magnífica d'equilibri i natura. I la frase: "Ah! I després de la quimio l'equilibri es recupera". Us ben asseguro que la seva vitalitat somrient acompanyada d'una bona abraçada em van trasmetre la seva il·lusió per (re)començar el curs. 

Diada 2018. Diari Ara
Permeteu-me uns moments de recular fins al meu primer curs a l'institut. No feia gaire que havia fet catorze anys i el fet de canviar la rutina em feia sentir més gran del que, en realitat era. A matricular-nos ja hi havíem anat amb els de la classe d'EGB, sense els pares. El fet que l'institut fos a la plaça Fra Bernadí ("la Plaça") hi posava una mica més d'emoció, si més no per als que havíem fet vida al barri de Gràcia. I una de les millors coses: començava més tard que els meus germans petits. El salt a la universitat encara va comportar un inici més avançat: a principis d'octubre. Tinc la sensació que aquestes petites distincions temporals acompanyaven les transicions vitals que anàvem vivint. La globalització i una certa uniformització (podeu matisar tant com sentiu aquest certa) ens han dut a començar el curs el 12 de setembre, just l'endemà de la Diada que cadascú haurà viscut de forma diferent. Poseu-hi també tots els matisos que vulgueu al diferent. Aquest any hi haurà hagut Diagonal, platja, pla o muntanya. Alguns s'hauran hagut de quedar a casa per culpa d'un accident imprevist. D'altres hauran aprofitat per anar al cinema, a jugar al parc, o gaudir d'una estona en bona companyia. Pendents de la televisió, molts hauran vist la riuda pacífica que omplia l'avinguda Diagonal des de les Glòries fins a Palau Reial. Escric riuda i ressonen les paraules del meu pare: "El foc té aturador, però l'aigua no." Quan la meva cosina Montse ho llegeixi, deurà tornar a pensar que ja he trobat la manera de fer sortir el tiet, una de les cinc persones que han deixat petjada en el seu cor. 

Disseny: Laia Morera
D'alguna manera, doncs, i per una part important de la població avui (re)comença l'any, encara que l'oficial sigui l'1 de gener. Tenim per endavant un temps d'aprenentatge que, de fet, no acaba mai. Dubto una mica a l'hora d'escriure la paraula mai. Una sola síl·laba carregada de força i contundència. Si aquesta paraula fos un condiment, per a mi seria el pebre: la dosi en la mesura justa. I en algunes situacions amb la força d'aquells grans que, encara, es poden trobar en algunes llonganisses de les de veritat! Aprenc de les persones que em són més afins de tarannà i també dels que no ho són tant. Hi ha qui, amb la seva radicalitat, posa en evidència allò que jo no vull ser ni fer. Una de les coses que solo dir el primer dia, quan entro en una aula, que tots som allà per aprendre. Poso èmfasi en la primera persona del plural perquè tinguin molt clar que jo també m'hi incloc. El verb aprendre té el seu corresponent antònim recíproc: ensenyar. Fa anys, en una aula de 3r d'ESO amb un grup d'alumnes molt canyeros, a final de curs un d'ells em va reclamar allò que havia dit a principi de curs: que d'ells també aprenia. I mentre treballaven en una història conjunta sobre el mite d'Ulisses, vaig anar pensant què podia de cada un d'ells: de l'Adrià, la necessitat de reconèixer qui des del comitè ambiental tenia cura del centre fora de l'horari lectiu; dels bessons Matas, que havia de ser molt observadora per saber-los distingir; de l'Aina, que la filosofia pot interessar als adolescents; de l'Àngel que, si li despertava la curiositat, treia aquell punt d'ironia que em sorprenia per l'edat que tenia llavors; de la Laia, la importància de la simplicitat en el disseny; i una mica de tot el grup a trobar la manera de posar límits, de guanyar autoritat sense autoritarisme, i sobretot de riure malgrat les dificultats!

Bon re(començar)!


8 comentaris:

  1. Com sempre, la saviesa embolcalla cadascun dels teus mots. Moltes gràcies, una abraçada i bon curs.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Dolors, enguany ens esperen canvis quan a l'avaluació...però ja ens adaptarem tots plegats! Records!

    ResponElimina
  3. No soc docent, però sempre he pensat que la vida és un constant temps d'aprenentatge que, de fet, no acaba mai. Per mi l'any també continua començant pel setembre com ho demostren els anuncis de variades col·leccions de fascicles de tot tipus.... Tots fem plans per encarar una possible nova vida desprès del descans estival qui l'hagi pogut tenir, es clar!. Crec que l'ésser humà es resisteix a abandonar l'alegria estiuenca i per la tardor sempre es vol preparar una cova nova i ben diferent pel fred hivern. Això m´has fet reflexionar aquesta vegada amb els teu escrit... Això i que sempre admiraré la gent que dedica la seva vida a fer que nous estudiants de qualsevol edat coneguin nous camins!

    ResponElimina
  4. Bon re-començar també per a tu. I sempre acompanyats d'una rialla, ui tant!!!!

    ResponElimina
  5. Gràcies Dolors. Aquesta vegada he pogut gaudir amb tranquil·litat de l'illa, cosa que no sempre puc. Es veritat que des de petits el nostre començament de curs a estat un començament d'any real, amb retrobada d'amics i fent de nous. També recordo els canvies en les dates de començament com un element diferenciador, m'estava fen gran. Els records son macos i tu m'els fas millors.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Estimats lectors i comentaristes!

    Gràcies per les vostres paraules, per la inspiració que aneu deixant anar quan ens veiem, quan ens escrivim o ens somriem! Moltes gràcies per fer-vos una miqueta vostra també aquesta Illa del Ter!

    ResponElimina
  7. Dolors,encara que vagi una mica enrederida et desitjo un bon re-començar.Gracies per compartir els teus pensaments,les teves paraules i les teves emocions.Visca l'Illa del Ter!!!

    ResponElimina
  8. Jo (re)començo la lectura del blog en un dia de pre(re)començar postNadal!
    Ets fantàstica!

    ResponElimina