Mar de verd

Mar de verd (Francesc Mas)

Si ens llevem ben d'hora, d'hora... tindrem la possibilitat de gaudir d'un espectacle magnífic: admirar un mar de verd al cor de la Garrotxa, deixant-nos gronxar per la suavitat del vent de primera hora que porta el Vol de coloms a enlairar-se per damunt dels volcans. Si us hi fixeu, a l'oest veureu el Montseny, al nord la muntanya de Cabrera, allà més al fons el Pedraforca, i d'aquí a una mica podrem veure el Canigó. El pilot de globus ens fa guiant dalt del cel per fer-nos descobrir el volcà Croscat cobert de boira, la fageda d'en Jordà, o les cases penjant de Castellfollit de la Roca. Ens han dut a enlairar-nos motius ben diversos: hi ha un català del nord que ha vingut des de prop de Perpinyà perquè li agrada això de volar, però la seva parella ha preferit esperar-lo a baix; una família amb una nena de quatre anys, una parella que s'ha casat fa poc, tres senyores que deixen constància que venen de la Plana de Vic i nosaltres dos.

L'avi Jacint Clota

Mig segle després del meu naixement tenia la possibilitat de sobrevolar la comarca d'on venia el meu avi Jacint, a qui només conec d'una fotografia que ens va acompanyar durant anys al menjador de casa i de quatre coses que havia explicat el meu pare. L'avi feia de pastor i amb prou feines vivia a casa amb la seva família. Va morir pocs mesos després que l'àvia Magdalena, qui sap si de tristor, em va explicar una vegada una cosina. El meu pare, llavors, només tenia catorze anys. Es veien tan vells a les fotografies... A les arrugues hi llisquen la duresa de la vida al bosc i la de tanta roba rentada per arreplegar quatre monedes per tirar endavant la família; s'hi intueixen la solitud de les muntanyes i la misèria de la postguerra; i em pregunto si en algun moment de la seva vida en aquelles mirades hi havia  hagut un bri d'il·lusió, d'esperança, d'alegria. Vull pensar que sí... per tènue que fos! M'adono que mai s'havia acudit, en aquell joc de conversa de sobretaula Amb qui t'agradaria anar a fer un cafè? de contestar amb l'avi Jacint o l'àvia Magdalena, o potser amb la tieta Carme que, amb una vintena d'anys, va decidir que ja en tenia prou. I ara penso que un cafè no seria suficient per poder satisfer la meva curiositat de posar veracitat a històries que he anant teixint amb el que he anat escoltant d'aquí i d'allà sobre la família paterna. 

Sense perdre el sentit de l'hic et nunc dels clàssics, l'ara i aquí, conèixer la història de la meva família m'ajuda a entendre algunes situacions, a conèixer altres punts de vista sobre un mateix fet, a mirar-me avis, tiets i cosins amb uns altres ulls. Hem sentit aquests dies, arran de la seva mort, les paraules del professor d'història Josep Fontana "estudiar història és una manera d'implicar-se en el món, entendre'l i ajudar els altres a entendre'l". No sé si el seu llibre Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX que ens va fer llegir la Mercè Puntí, a 3r de BUP a l'institut de Manlleu, em va ajudar gaire a entendre un segle que em quedava molt lluny. Recupero el llibre de les golfes i el fullejo. A la primera pàgina que obro a l'atzar hi trobo subratllat Los obreros sabían que su única esperanza residía en la asociación. I escrit a llapis dues frases: la unión hace la fuerza i divide y vencerás. Una i altra remeten al món grecoromà. I tant l'una com l'altra es poden aplicar a la situació política del nostre país. Qui escriurà, amb prou distància de temps, sobre els canvis econòmics i les actituds polítiques a principis del segle XXI a Espanya? Quines seran les seves fonts? Les haurà contrastat de forma suficient? En aquests moments hi estem tan immersos que costa analitzar-ho amb la distància suficient, com de vol de colom, per tenir una visió global d'aquest procés de creació d'una república catalana. 

Ens acomiadem de la Garrotxa després d'un esmorzar de forquilla: embotits, pa amb tomàquet, botifarra i mongetes de Santa Pau. Com que gairebé és com un dinar ens porten postres, de La fageda, és clar, que ja s'ha convertit en un referent gastronòmic més de la comarca. Però el més important és el que hi ha al darrere d'aquesta empresa que va néixer gràcies a la visió del psicolèg Cristóbal Colón. El documental del Sense ficció de TV3, Utopia iogurt , és de visió gairebé obligada tant si sou consumidors de productes La fageda com si no. Us acostareu al dia a dia de persones amb discapacitat física, intel·lectual o mental que treballen a l'empresa; coneixereu el visionari que ho ha dut a terme; descobrireu que, tot i les dificultats, van tirar endavant i ara saben que tenen un nou repte quan en Cristóbal deixi de treballar en aquesta utopia que ha fet realitat. Si us encurioseix l'etimologia del mot, no us perdeu l'explicació que en fa el mallorquí Antoni Janer a La força de les utopies en el seu bloc Batecs Clàssics.