dimecres, 28 d’abril del 2021

Les bombolles de la Bruna

La menuda corre enriolada enmig de la gent. Una dona que espera tanda a la parada de verdura se la mira divertida. Un home s'aparta perquè la nena tingui més espai per córrer. Porta una càmera de fotos penjada al coll. Cada cop que dispara a tort i a dret deixa anar un reguitzell de bombolles de sabó i de rialles que s'encomanen. De tant en tant, la mare la busca amb la mirada i, un cop localitzada, segueix amb la compra: pèsols, pastanagues, una mica de julivert. "Bruna, si no t'atures una mica, quan arribis a la parada de la Mari ja no te'n quedaran!" Però ella no pot aturar l'enfilall de bombolles enriolades! Deixo que se m'encomani la seva alegria en un intent reeixit de contrarestar l'abús de la paraula associada a les limitacions de persones que podem seure en una taula a l'aire lliure, a l'interior, en el grup-classe... Com són les bombolles de la Bruna a l'escola? I les de la seva família? A qui enyora perquè fa temps que no veu? Qui enyora els seus rínxols d'or i la seva energia? La Bruna em fa pensar en la Clàudia, la neta de la meva amiga Maria. M'explicava l'àvia que si la nena veu la televisió engegada a l'hora del T/N, es queixa que tot el dia surt gent a qui estan punxant. Fa un munt de dies que he optat per limitar-me a l'espai de cultura i a la informació meteorològica. 

Devíem ser molts els que la setmana passada vivíem una mica amb l'ai el cor la previsió  per a la diada de Sant Jordi. Teníem ganes de festa, de carrer, d'il·lusió. I necessitàvem que el sol ens hi fes companyia. No sé a qui es van encomanar floristes i llibreries per aconseguir un dia radiant, però aquest cop els va sortir rodó! La gran majoria de centres escolars també estàvem pendents del meteocat. Qui més qui menys havia organitzat certàmens, tallers i recitals als patis dels centres, i hauria estat molt complicat encabir-ho tot en els espais reduïts d'alguns centres. Amb la Susanna de la llibreria El Trèvol de Breda també estàvem a l'aguait. A principis de mes havíem decidit, encomanades per la Sara, de fer alguna activitat conjunta al seu estand de Sant Jordi: un taller d'escriptura. Del talent artístic de la Susanna en van néixer unes llibretes escrapejades per a l'ocasió; de la meva il·lusió i de tot el que he après i escrit en mil i un tallers, un seguit de propostes per encomanar als participants el poder de les paraules. Un dels grans regals del grup va ser la diversitat de gènere, edat i motivació per participar. Vam viure aquella estona aliens a l'entrega de premis del concurs literari de la Biblioteca, al conte per als més menuts que va venir a continuació o a la retrobada de la festa a la plaça. Des de l'estand la Susanna, amb la seva càmera, encapsulava aquella bombolla de felicitat artística en un 23 d'abril...

Una setmana després núvols amenaçadors i una temperatura que poc fa ser poc conscients d'anar tancant l'abril, convida a recloure'ns en la bombolla personal per capbussar-nos en la collita de Sant Jordi: Gemma, Les gratituds, El frío no modifica la trayectoria de los peces. Els fan companyia un parell d'articles sobre educació, El infinito en un junco, que segueixo allargant, o L'ànima de tramuntana que la meva amiga Mercè em va deixar el darrer cop que vaig passar a saludar-la sense avisar, fent cas a la seva invitació "a casa ja saps que tens les portes obertes". Sé que ho diu des del cor i, per això, hi ha dies en què em desvio abans d'arribar de Breda i em regalo un moment d'estricta simpatia: un cafè, una xerrada, una visita al jardí en companyia del seu estimat Dragui que no para de botar i lladrar. Quan al vespre, abans d'anar a dormir, m'aturo un moment a reflexionar, m'adono de com en soc d'afortunada: arreu on he viscut he tingut la sort de conèixer gent amb qui compartir cançons, àpats, caminades, ballades, moments de tristesa i també d'alegria. Deixeu-me fer una pausa mentre busco uns versos de Martí i Pol que em recorden la sort de sentir-nos en companyia: "Juga a perdre la por i escriu a qualsevol/paret de casa teva tots els noms que han omplert/de llum la teva vida/ per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol." 

9 comentaris:

  1. Gràcies Dolors pels petits moments d'estricta simpatia que ens regales. Em va agradar molt el taller. Com moltes vegades et dic m'hagués agradat tenir-te al institut de profe però prefereixo tenir-te d'amiga. Petons i feliç dia de la mare, que encara que no ho siguem d'un infant, ho som! No deixis mai de crear!!!! T'estimo.

    ResponElimina
  2. Gràcies Dolors pels petits moments d'estricta simpatia que ens regales. Em va agradar molt el taller. Com moltes vegades et dic m'hagués agradat tenir-te al institut de profe però prefereixo tenir-te d'amiga. Petons i feliç dia de la mare, que encara que no ho siguem d'un infant, ho som! No deixis mai de crear!!!! T'estimo.

    ResponElimina
  3. Gràcies Dolors, quina emoció al llegir aquest text tant bonic...la Bruna, sempre que vulguis et pot deixar la càmera per emplenar el mercat de bombolles i felicitat!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Dolors, com sempre un escrit molt bonic. Si el Covid ens ho permet, m'agradaria venir a fer una visita a Breda i a la vostre botiga. Com va tot? Espero que seguiu be. Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  5. Com sempre, gràcies Dolors i gràcies per compartir i poder endinsar-nos en aquest món de lletres i imaginació.
    Abraçada,

    ResponElimina
  6. Per cert, l'últim comentari: Lola Muñoz i Vilaseca

    ResponElimina
  7. Gràcies Dolors, sempre es un plaer llegirte.Una abraçada desde Bunyola.

    ResponElimina
  8. Molts records, Dolors, i gràcies per escriure tan i tan bé, ets una bona escriptora de la qual no he llegit cap llibre, quan serà? Endavant les atxes!! :D

    ResponElimina
  9. Ànima de tramuntana. El tinc per començar, Dolors. Una abraçada, guapa.

    ResponElimina