He aprofitat el nom d'un dels meus CD de referència, Petits moments d'estricta simpatia dels Menaix a Truà, perquè el propòsit del bloc és compartir alguns d'aquests moments que sorgeixen d'una lectura, d'una bona conversa, d'una nit en silenci al peu del Montseny, d'un record...
dimarts, 15 de setembre del 2015
Hi sóc a temps...
A banda d'un petit moment d'estricta simpatia, començar aquest bloc era també un repte personal. He decidit espolsar-me la mandra, posar un esparadrap als dubtes i fer cas a totes aquelles persones que, en un moment o altre, m'han animat a escriure. Mentre jugo a buscar els colors per a la plantilla, tafanejo per totes les pestanyes, i sento de lluny el campanar de Breda, se'm va dibuixant un somriure que, en cas de dubte, acaba sent una solució serena davant dels petits moments d'estricta apatia, antipatia o cardiopatia (encara que sigui en el sentit metàforic) que també ens anem trobant o qui sap si provocant...
He aprofitat el nom d'un dels meus CD de referència, Petits moments d'estricta simpatia dels Menaix a Truà, perquè el propòsit del bloc és compartir alguns d'aquests moments que sorgeixen d'una lectura, d'una bona conversa, d'una nit en silenci al peu del Montseny, d'un record...
He aprofitat el nom d'un dels meus CD de referència, Petits moments d'estricta simpatia dels Menaix a Truà, perquè el propòsit del bloc és compartir alguns d'aquests moments que sorgeixen d'una lectura, d'una bona conversa, d'una nit en silenci al peu del Montseny, d'un record...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que gran en Cris Juanico!!!
ResponEliminaM'alegro de veure't per aquí!
ResponEliminaBenvinguda a aquest agredolç món dels blogs!
ResponEliminaT'aniré seguint amb entusiasme, sé de la teva gran qualitat humana, i no espero gens menys de les teves entrades.
Una forta abraçada.