dimarts, 15 de setembre de 2015

Hi sóc a temps...

A banda d'un petit moment d'estricta simpatia, començar aquest bloc era també un repte personal. He decidit espolsar-me la mandra, posar un esparadrap als dubtes i fer cas a totes aquelles persones que, en un moment o altre, m'han animat a escriure. Mentre jugo a buscar els colors per a la plantilla, tafanejo per totes les pestanyes, i sento de lluny el campanar de Breda, se'm va dibuixant un somriure que, en cas de dubte, acaba sent una solució serena davant dels petits moments d'estricta apatia, antipatia o cardiopatia (encara que sigui en el sentit metàforic) que també ens anem trobant o qui sap si provocant...
He aprofitat el nom d'un dels meus CD de referència, Petits moments d'estricta simpatia dels Menaix a Truà, perquè el propòsit del bloc és compartir alguns d'aquests moments que sorgeixen d'una lectura, d'una bona conversa, d'una nit en silenci al peu del Montseny, d'un record...




3 comentaris:

  1. Benvinguda a aquest agredolç món dels blogs!
    T'aniré seguint amb entusiasme, sé de la teva gran qualitat humana, i no espero gens menys de les teves entrades.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina