dimecres, 23 de setembre de 2015

Festina lente

Festina lente, recomanaven els romans, tot traduint l'oxímoron grec σπεῦδε βραδέως que ens convida a afanyar-nos a poc a poc. Tot i que vivim en una cultura que es balanceja entre la sublimació de la rapidesa i la veneració per tot allò que és slow, a mi m'agrada quedar-me amb l'oxímoron.
La condició pròpia de la vida a les grans ciutats ens ha fet perdre un poc la consciència del pas de les estacions i sabem que és primavera perquè ho diuen els de El Corte Inglés, i Nadal arriba quan, a vegades fins i tot un mes abans, els carrers s'omplen encara de més llums. I avui ha començat la tardor i, per això, tots els mitjans de comunicació s'han afanyat a recordar-nos-ho per si no ens havíem adonat que hi ha menys hores de llum, que alguns arbres tímidament enrogeixen i les orenetes han iniciat el seu viatge anual cap a terres més càlides.
Als pobles sembla més fàcil estar pendent d'aquests petits detalls, és possible respirar la nit i sentir, potser més de prop, l'evolució rítmica i sensual de la lluna que condiciona, sortosament encara, velles tradicions arrelades al conreu de la terra, a la cura dels arbres i al cicle femení.
Al poble de Bunyola, a Mallorca, l'inici de la tardor arriba després de l'esclat de festa que suposa Sant Mateu i que omple aquest racó privilegiat a peu de la serra de Tramuntana de música, color, alegria i bones companyies. El paperí, blanc i ja una mica arrugat perquè un any més ha quedat banyat per la pluja, voleia al centre de la plaça i ressegueix un tram del carrer principal convidant a gaudir d'una festa que aquest any va començar molt prest, carregada de novetats i de curses ben peculiars que ja han esdevingut un clàssic, com la cursa en roba interior.
He tingut la sort i el privilegi de passar-hi un llarg cap de setmana carregat d'activitats i celebracions d'aquestes festes de Sant Mateu. Però també he aplegat i triat algunes ametlles, he passejat per camins d'oliveres i garrovers, he menjat ensaïmada i panades, he retrobat amics de l'ànima i coneguts d'aquells tres anys en què Bunyola em va acollir i convidar a assaborir l'encant de les petites coses viscudes al ritme de la saviesa del festina lente

7 comentaris:

  1. Sempre he tingut ganes de creuar aquest meravellós Mar i trepitjar la illa de Mallorca ( En vaixell, clar.( Aixo de aixecar-me dos pams de terra... ) i disfrutar de les seves platjes, festes, llocs on puguis desconectar de la rutina del dia a dia, o qui sap, Dolors, potser trobar-te amb un Follet illenc perque t'expliqui anectotes de la terra. Mentres, em conformaré escoltan- te o llegint-te, que d'això en saps molt.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest article dedicat al meu estimat poble.
    El dia següent a Sant Mateu, és Sant Mateuet i la tradició és que el periodista (entre altres coses) Joan Carles Muntaner Xango, ens ofereixi la Mostra de videos locals. I sempre m'emocion amb qualcun d'ells. Em recorden que soc de Bunyola i que m'agrada pertànyer a aquest poble i que durant un temps que no hi vaig viure tanmateix el vaig enyorar. Visca Sant Mateu, visquen les tradicions que s'han recuperat enguany, visca la nova sang del nou govern municipal que ha despertat un poble que estava reposant durant els darrers anys, tal vegada, preparant-se pel renéixer.

    ResponElimina
  3. Molt bé Dolors!...encantat d'haver-te pogut abraçar un cop més i parlar una micro-estoneta...fins aviat.

    ResponElimina
  4. Qué guapo Dolors. No deixis mai de tornar.

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots per les vostres paraules d'agraïment! Diu na Marguerite Yourcenar "El veritable lloc de naixement és aquell on per primera vegada ens mirem amb una mirada intel·ligent". Potser per això, duc sempre Bunyola en es coret...

    ResponElimina