dimecres, 16 de setembre de 2015

Gràcies!

A vegades fer endreça de papers em permet recuperar textos que un dia vaig llegir i guardar amb la il.lusió de recuperar-lo vés a saber quan. En tinc tants que, sovint, no sé ni com posar-me a classificar-los i això acaba comportant que torni a alguna de les carpetes desgastades on els he guardat durant molt de temps i on, possiblement, seguiran encara un temps més. No us ha passat que si després ho endreceu i classifiqueu no els trobeu i, en canvi, quan no ho fèieu, sempre sabíeu on eren?
Un d'aquests petits tresors és l'article Amable y necesaria gratitud que l'escriptor i conferenciant Àlex Rovira va escriure el juny del 2007 en el suplement del diari El País. Recuperar-lo i tornar-lo a llegir m'ha refermat en l'energia positiva que sempre porta implícit un gràcies sincer al senyor del bar que m'ha servit un cafè amb cullereta encara que no hi vulgui sucre, a l'amiga que m'acompanya a l'estació en cotxe, a la meva neboda que m'ha enviat una carta (en un sobre de color verd perquè sap que és el meu color preferit), a la pau d'aquest capvespre mentre escric... Hi ha milers d'oportunitats per ser agraïts!
Agraeixo a l'Àlex Rovira el seu article i, per si en voleu fer un tastet, aquí us deixo un parell de fragments que m'agraden especialment:

"No puede haber gratitud sin humildad. ¡Qué bella es la etimología de la humildad! Ella nos remite al humus, a lo que fertiliza la tierra. Aquello que la naturaleza desprende de sí misma para poder crecer liberándose de los lastres del pasado. Esa liberación deviene el abono imprescindible para el desarrollo que está por venir. Además, la vanidad ciega, pero la humildad revela; porque es real, no es fatua, ficticia ni aparente.
¿Agradecemos las cosas valiosas que tenemos alrededor antes de perderlas?¿Somos conscientes de todo cuanto merece la pena ser agradecido?"

"La gratitud es también la alegría de la memoria o el amor a lo que fue, como diría Epicuro. En ella no existe ya el lamento ni la frustación, sino la alegría del recuerdo. Y añade André Compte-Sponville en su Diccionario filosófico: "La gratitud es el recuerdo agradecido de lo que ha sucedido".

I acabo amb un gràcies als meus alumnes de segon de batxillerat que ahir es van avenir a llegir l'article en veu alta en la seva primera classe de llatí del seu darrer any a l'institut.



4 comentaris:

  1. Oh Dolors!!!! Gràcies a tu per ser una excel.lent professora! Passarem aquest últim any millor que el passat!

    ResponElimina
  2. Aaawww que maca Dolors! Gràcies a tu per ser com ets i per fer les classes de llatí tan amenes i constructives no només en l'ambit lingüístic sinó també en el personal. Espero que aquest any sigui igual o més bo que l'anterior.

    ResponElimina
  3. Jo no he estat alumna teva en cap institut, no he tingut aquesta sort, però he estat afortunada en trobar-te pel camí. Et felicito per l'estrena del bolg, en seré una fidel seguidora. Una abraçada i enhorabona!!!

    ResponElimina
  4. Amb la teva manera senzilla però amarada de quotidiana profunditat ens expliques allò que de tan conegut ens passa desapercebut. Gràcies per fer-nos aquests estudis tan a l'abast.

    ResponElimina