dimecres, 21 d’octubre de 2015

Biblioteques particulars

Al damunt de la taula hi ha un parell o tres de diaris endarrerits d'El Periódico. Em crida l'atenció una de les contraportades: "Quan es mor un ancià, es crema una biblioteca". M'assec a llegir amb calma què més ha dit l'autor d'aquesta frase amb tanta contundència. Boni Ofogo, narrador oral camerunès i filòleg, hi explica amb naturalitat que al seu poble existeix l'arbre de la paraula on es reuneixen quan hi ha un conflicte a la comunitat o cal prendre una decisió. A vegades és a recer de la natura on podem permetre'ns un temps de reflexió i connexió amb nosaltres mateixos abans de decidir fes un pas endavant o un pas enrere. Ens donem permís, ni que sigui per uns instants, d'amarar-nos de la nostra essència, a voltes oblidada en aquest nostre món occidental, per escoltar la veu profunda de l'ànima.

L'article ha dut els meus records en una doble direcció, la de les persones que ja no hi són i la de les biblioteques que he anat descobrint al llarg dels anys. La tardor em porta sovint pels viaranys de l'enyor d'aquelles persones a qui ja no puc escoltar, tant se val si són joves o velles, i que tenien la seva "biblioteca" particular. Aquests dies recordo amb un punt de dolçor la meva mare i un dels meus professors de referència a la universitat, en Joan Solà. També és inevitable el record punyent per la pèrdua d'un amic, en Pep, que va marxar massa jove, amb un munt de fotografies pendents de capturar per afegir a la seva biblioteca particular.


Antiga Biblioteca Mossèn Blancafort, al barri de Gràcia
Si emprenc la segona direcció, la de les biblioteques, em deixo endur per les primeres hores viscudes a la biblioteca del meu barri, el de Gràcia de Manlleu. Llavors es trobava al mateix edifici de l'escola i era un espai ideal per fer-hi l'estona de lectura, tot i que aquella colla de marrecs no sempre estàvem callats i se'ns escapava el riure per sota el nas mentre la bibliotecària ens fulminava amb la mirada. Primer les històries de l'elefant Babar, després tota la col.lecció de Los Cinco, Los Siete, Los Hollister (llavors només hi eren en castellà), més endavant El mecanoscrit del segon origen, Por quién doblan las campanas, els misteris de l'Agatha Christie... tots van sortir de les seves prestatgeries.


Biblioteca del departament de llatí (UB)
Després van venir la biblioteca Bisbe Morgades (la de la plaça, a l'antic edifici de la Caixa de Manlleu...), la del departament de llatí, a la Universitat de Barcelona, petita i atepeïda d'història, amb llibres tancats amb pany i clau que, tanmateix, havien acabat desapareixent de forma misteriosa a la motxilla d'algun estudiant. 


Casa de los libros (Bob Baldon, Formentera)



I, encara, una de ben peculiar, la de Sant Francesc, a Formentera, plena de capses per endreçar del fons de la Biblioteca Internacional de Bob Baldon, un arquitecte americà que s'hi instal.là l'any 1965 i veient que no hi havia biblioteca decidí crear-ne una a la planta baixa de casa seva, a Sant Ferran. Fou de mica en mica, amb els llibres que anaven deixant els primers turistes que s'enamoraven de l'encant de la més petita de les Pitiüses, que anà omplint les lleixes de les prestatgeries, fins que l'any 1983 s'obrí ja la primera biblioteca municipal que porta el nom del poeta eivissenc Marià Villangómez, que també convertí Formentera en font d'inspiració per a la seva obra. 

També jo, mica en mica, he anat construint la meva biblioteca particular, feta de petits tresors, alguns d'orals, altres en paper, i alguns d'ells, en ocasions a contracor, en format digital. Molts d'ells, una vegada i una altra, quan els busco a l'escriptori del meu ordinador, quan els retrobo en els prestatges de casa o encara en alguna capsa de les golfes, quan em vénen a la memòria, acaben esdevenint petits moments d'estricta simpatia, com el vers de la cançó de Menaix a Truà Encara hi ets a temps que va donar nom al bloc.




6 comentaris:

  1. Que bé escrius Dolors!
    Per cert, el meu pare es diu Joan Solà.
    Petons

    ResponElimina
  2. Enhorabona Dolors, ja era hora, escrius molt bé.

    ResponElimina
  3. Quan es mor un ancià, es crema una biblioteca. Una frase molt profunda i plena de nostàlgia i veritat. Tot i així, jo canviaria el verb cremar per desaparèixer o morir, perquè esta clar, que quan un ancià es mor, s'emporta molta història amb ell. M'ha agradat molt aquesta entrada, Dolors.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Vaja!
    Jo també vaig llegir: Los cinco, Los 7 secretos, Torres de Malory, Las mellizas O'Sullivan... I de l'Àgatha Christie crec que em vaig empassar gairebé tota la seva producció! Llegir era un passatemps tan important i ple de plaer. Clar que llavors no hi havia res més... Recorde la biblioteca del meu poble que estava ubicada a un soterrani, davall de La Caja de Ahorros. I a Eivissa visitava fa vint anys la biblioteca de Can Ventosa. M'agradava molt perquè tenia una rampa gran i era molt ampla, amb un espai per als més petits... Quins records! Gràcies Dolors;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Koromoto, per compartir records entranyables de lectures compartides!

      Elimina
    2. Dolors, un article fantàstic, escrit amb aquest teu estil capaç d'encomanar les emocions. Dues abraçades,
      Emili i Carme

      Elimina