dilluns, 12 d’octubre de 2015

La lentitud de la tendresa



L'escena gairebé final de la pel.lícula Tot passejant a miss Daisy (1989), que he vist plàcidament al sofà de casa, m'ha fet recordar una frase de Jaume Soler, president de la Fundació Àmbit, que diu: "Ens cal reforestar el cor amb la lentitud de la tendresa". 

Tanmateix, la majoria vivim molts moments accelerats per l'estrès. En el fons, de l’estrès a la tendresa hi ha només la distància de tres lletres: la a, la d i la n. En l’adn de la tendresa hi trobem la lentitud amb què ens cal reforestar el cor, l’alegria de compartir, la gratitud pels petits detalls i les grans oportunitats, la pau que des del cor podem portar al món i, fins i tot, el silenci que ens connecta una vegada més amb nosaltres mateixos. M’agrada associar la lentitud, també, al fet de descansar i al silenci per poder-nos refer i tenir energia per poder crear. 

José María Toro, en el seu llibre Descanser, descansar para ser diu:
“ El descanso en el silencio nos devuelve a nuestra condición de artistas y genios de nuestro vivir: escultores de la ternura, pintores de la belleza, arquitectos de la solidaridad humana, músicos de la paz y de la armonía, escritores de biografías anónimas pero cargadas de amor y de entrega.
Por ser una especie de manual sobre el descanso, siento que este libro es también un tratado de creatividad. Hay cientos y cientos de definiciones de creatividad. Durante años navegué por ellas, las recorrí en su diversidad y parcialidad hasta que un día la palabra me habló y se definió a sí misma.

CREA             TI           VIDA                  D
Crea        en ti             una vida            descansada, despierta, dichosa y divina”

A la pel.lícula  la senyora Daisy (Jessica Tandy) mostra fins a quin punt pot ser despectiva i malcarada, quan el seu fill contracta el senyor Hoke (Morgan Freeman) perquè li faci de xofer, però el seu bon humor, la seva determinació per ser considerat una persona adulta tot i ser negre (la pel.lícula està ambientada a final dels anys al 60 als Estats Units) fan que ella el consideri el seu amic i accepti la tendresa  amb què ell l'ajuda a menjar el pastís de celebració del dia d'Acció de Gràcies quan la va a veure a la residència.

Tant de bo en el nostre dia a dia trobem espais de lentitud per gaudir de la tendresa!



4 comentaris:

  1. La tendresa ens recorda tot allò que ens aporta viure en present... et desitjo molts d'aquest moments de plena i bella lentitud Dolors :-)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  2. gràcies per la teva companyía i les teves dolces paraules.
    Estic buscant la pel.lícula per veure-la. Quan l'hagi vist t'ho dic.
    Una abraçada dolça com tu
    Ona

    ResponElimina
  3. Per fi he trobat el moment per saborejar, amb lentitud, les teves paraules. Gràcies Dolors, per recordar-nos aquestes petites coses que són tan essencials per viure i que tan fàcilments se'ns obliden!
    Amb tendresa... un petó.

    ResponElimina