dimarts, 27 d’octubre de 2015

Seguim plantant cara

Benvolgut professor Solà,



M'he permès de refer, per a l'entrada setmanal del bloc, una frase que vas escriure en un article del 28 de desembre del 2006 al diari Avui. L'he recuperat avui, just quan fa cinc anys que ja no hi ets, després de veure un enllaç al Núvol, el digital de cultura i la teva fotografia a la cronologia del facebook d'una bona amiga de la universitat, la Montse. Vam tenir el privilegi i l'orgull, i em permeto l'ús del plural perquè sé que ella pensa el mateix, de ser alumnes teves, cosa que ens va dur a ser rigoroses amb la puntuació, a qüestionar-nos l'ús de ser i estar, a pensar quantes preposicions podíem escriure seguides en català, i un llarguíssim etcètera d'estats de la qüestió de la sintaxi catalana.


Vaig aprendre del teu rigor i de la teva humilitat davant del que desconeixies, però també de la teva faceta més humana, perquè també tenies la fina intuïció dels bons professors per descobrir que davant d’un examen hi juguen altres factors que no tenen res a veure amb el que un ha estudiat o ha deixat d’estudiar; i per això, professor Solà, eres capaç de deixar un no presentat davant d'un inesperat mal resultat en una prova per donar l’oportunitat de treure una nota millor a la convocatòria següent.





Recordo el 28 d'octubre de 2010, ara fa cinc anys, que no em vaig poder estar de parlar de tu als meus alumnes de llatí de 4t d'ESO. Els vaig dir que faríem la classe in memoriam (i així de passada comentàvem el llatinisme) d'una persona sàvia i, per a mi, entranyable. Estava trista per la pèrdua d'un dels professors que més m'havia impactat del meu pas per la universitat i necessitava compartir-ho. Valia la pena que escoltessin les teves paraules i vaig donar gràcies a la tecnologia que,  amb un clic, em va permetre recuperar l'entrevista que et van fer al canal 33, al programa L'hora del lector. Em vaig fixar en els gestos i les mirades mentre t'escoltaven. Els vas impressionar per la facilitat amb què comunicaves, per la claredat de les teves explicacions, per l'apassionament davant dels més petits detalls lingüístics i la teva immensa capacitat per encuriosir-te davant les paraules. 

A la primera gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, em vaig emocionar pensant què hauries escrit en el teu article després de veure tanta gent d'arreu de Catalunya omplint pacíficament el passeig de Gràcia fins arribar al Parlament. Allà la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre una delegació de l'ANC i l'AMI, entitats organitzadores de l'acte, de la qual formava part Carme Forcadell, des d'ahir, presidenta del Parlament. I ahir, què hauries escrit? La pregunta quedarà a l'aire com van quedar algunes de les que ens feies a les classes de sintaxi catalana i que, sovint, no ens atrevíem a contestar tot i la teva insistència a sentir què ens pensàvem.

Ha estat un plaer de sana nostàlgia recuperar alguns dels teus escrits, tornar a escoltar-te  explicant les discussions amb els companys de departament sobre la distinció capsa/caixa en el moment del trasllat del departament a l'edifici del carrer Aribau, i dir-te que seguim plantant cara!

Gràcies de tot cor, Joan Solà!



PD: Confesso que aquest article és el que més revisions ha tingut de tots. Si hi ha alguna coma o alguna expressió que grinyola... errare humanum est.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada