La màgia de les paraules

Torno en cotxe, acompanyada de les paraules màgiques que desgrana amb veu pausadament profunda, i l'acompanyo amb molta suavitat, assaborint aquests oficis peculiars que podrien dibuixar un món ben diferent del nostre: "Podría ser jardinero en Marte, médico de flores, poeta ambulante... (I si us animeu a obrir l'enllaç i l'escolteu?)

Recull l'enèsim estudi de no recordo quina entitat o universitat, que les paraules que ens costen més de pronunciar són "Ajuda'm. Perdona'm. T'estimo". Me les apunto a la llibreta que sempre duc a sobre per si un dia necessito recordar que, encara que ens costin de pronunciar, s'obre una altra visió del món quan som capaços de pronunciar-les des del cor.

Així m'han semblat escrites moltes de les pàgines d'Algú com tu de Xavier Bosch que vaig acabar de llegir fa un parell de dies i que tinc ple de papers per recordar algunes de les pàgines que he trobat deliciosament sublims. M'he deixat seduir per una història on es barregen un punt de misteri i silenci amb les dificultats de comunicació en la vida familiar, on l'art i la literatura ens acompanyen a descobrir París al costat del galerista Jean-Pierre Zanardi i la Paulina Homs que ha arribat a la ciutat per anar al casament de la seva cosina. M'he deixat endur per l'habilitat narrativa d'un autor que ha sabut transmetre amb l'adjectiu més precís, amb el ritme adequadat, amb la tendresa i la sensualitat precisa la força de l'amor, que ha sabut trobar el moment exacte per fer-li pronunciar "T'estimo. Amb totes les lletres...Ho sents? Je t'aime".

Si algú que no l'ha llegit pensa que l'adjectiu que més s'adiu a la novel.la és el rosa va molt equivocat.  "I ell (es refereix al poeta llatí Lucreci) defensava que els versos eren com les gotes de mel, la mel de la poesia, que aconseguia endolcir el missatge" (...) Per a mi, les gotes de mel són els moments que la vida ens regala. (...) Les veus búlgares escoltades amb el cor. Comprar un quadre. Anar a un concert. Una posta de sol al riu. Tenir a les mans un llibre que he buscat durant mesos. Sopar amb un amic. Mirar el teu somriure, com ara mateix. Gotes de mel. No estem per regalar moments, Pau. Sempre és més tard del que et penses." I no és això una manera de dir: "T'estimo, vida" amb totes les lletres?