Vitamines per a l'ànima

Quan fullegem el diari, va bé fer-ho acompanyats d’una lupa per trobar-hi bones notícies. Són escasses i, sovint, cal llegir entre línies per descobrir l’empenta de persones que se’n surten després de superar una addicció gràcies a la fotografia, la generositat de qui dedica hores i hores a una entitat del barri per ajudar les persones amb menys recursos, la il.lusió de qui ha descobert un nou fàrmac per ajudar a fer més digna la vida dels qui pateixen una malaltia o, fins i tot, curar-la. No sempre és fàcil recordar que cal agafar la lupa. Ens hem avesat a la queixa, a la crítica destructiva, a la comoditat de responsabilitzar algú altre.

A més de la lupa, llegir el diari sentint-nos arrelats als nostres valors ens ajudarà a no deixar-nos gronxar per un vent que ara bufa amb el consumisme pel consumisme, i més tard amb una austeritat extrema. Potser també seria bo, després de la lectura, prendre un bon got de vitamines artístiques: poesia per a l’ànima, música per al cos, treball creatiu amb les mans...

Les paraules dels poetes i, entre ells, les de Martí i Pol em serveixen de vitamines i em retornen a l’adolescència, quan a classe llegíem alguns versos i això em motivava a anar a la biblioteca a descobrir-ne més. Era una poesia que m’arribava a l’ànima perquè la sentia planera, propera i manyaga. Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo quan jo només tenia setze anys i em van impressionar el seu somriure i la voluntat de seguir endavant malgrat s’havia de passar bona part del matí per fer el que nosaltres sovint fem d’una esgarrapada, rentar-nos la cara, vestir-nos i esmorzar, abans de posar-se a llegir i a escriure. Sí. En aquella estona a casa seva vaig entendre una mica més aquells versos que havia copiat a la carpeta: "Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure." I en seguí donant testimoni fins al 2003.