Fer dissabte

Diu el DIEC que fer dissabte significa fer la neteja i endreça de la casa, d'una habitació, etc. La meva particular versió de fer dissabte deixa en darrer terme això de la neteja de la casa i s'acull còmodament a l'amplitud de l'etc. per posar l'atenció a netejar el seny planificador a què em veig abocada durant la setmana a l'institut, i deixar-me dur per la placidesa de l'anar fent o del dolce far niente que amb tant d'encert defineixen els italians.

En aquest anar fent hi ha el plaer de baixar a comprar el diari Ara, trobar-me alguna romeguera en el curt trajecte de casa a la llibreria i fer-la petar una estona, caure o no a la temptació de comprar coca de sucre o magdalenes de les llargues al forn de pa, obrir la bústia i comprovar que hi ha una nova postal per a la meva col.lecció... En el dolce far niente hi ha l'estona de badar per la finestra, ja a casa, mentre espero l'avís que el cafè ja és a punt a l'oroley d'una tassa. És la meva versió de la Nespresso, que també em permet fer un sol cafè sense sentir-me culpable per contribuir a generar més residus, malgrat es puguin reciclar per convertir-les en tota mena d'objectes: des d'un clauer o unes arracades fins a una cortina o, fins i tot, una rosa de Sant Jordi. Quantes càpsules  al dia es deuen llençar a les escombraries, encara que vagin a parar al contenidor groc, posem pel cas a la comarca de la Selva? Algú ha comptat quantes en gasta a casa seva en un any? 

Em preparo un parell de llesques de pa de quinoa. No n'havia tastat i reconec que no vaig resistir la temptació de comprar-ne. Es tracta d'un pa dens d'un sabor deliciós que amb un rajolí d'un bon oli verge i un punt de sal es converteix en un esmorzar perfecte. Deu fer uns sis o set anys que vaig tastar la quinoa per primera vegada i em va agradar la facilitat per cuinar-la i combinar-la amb tota mena de verdures. Diuen, a més, els experts que aquest pseudocereal té un munt de nutrients, aminoàcids, vitamines i minerals; està indicat especialment en persones amb molt desgast físic i emocional. En poc temps, tanmateix, el seu preu ha augmentat de forma considerable. Tot i les seves bondats, menjar-ne em genera un debat similar al de les càpsules de cafè nespresso. Si la quinoa és un conreu propi de la serralada andina i el 90% de la quinoa que es produeix a Bolívia se'n va del país, és sostenible per al planeta que a l'altra banda de l'Atlàntic seguim menjant quinoa? 

A la taula del menjador començo llegint la carta de l'Albert Om a en Toni Soler en motiu dels deu anys del Polònia. Deu anys! I em meravella, una vegada més, la seva facilitat per escriure aquestes cartes personals, amb el toc just d'humor, tendresa, o particular homenatge segons el seu destinatari. A vegades encara enyoro la lúcida i entranyable quotidianitat de la columna de la Tati Sisquella... Llegeixo el Vist al Twiter, em distrec mirant un cel blau i radiant, torno al diari i a les pàgines d'opinió gairebé sento les olors de les plantes aromàtiques i dels arbres que apareixen a la columna de la Sílvia Soler. Doblego la part superior de la pàgina per recordar que vull guardar l'article abans de posar el diari a la capsa dels papers per reciclar. 

Se sent un pit-roig i la rentadora que el veí acaba d'engegar. M'endinso a la secció de l'Ara llegim i m'aturo a al titular que recull els vidres a la sang de Martí Pol, el poeta descobert a l'adolescència de qui admirava la seva fortalesa interior per tirar endavant malgrat la malaltia. Acabo l'article de l'Eva Piquer i se'm dibuixa un somriure en reconèixer el nen de dos anys que en ensopegar amb un colom triturat li diu a la seva mare que l'ocell dorm i anys més tard protegeix el seu germà petit de veure'n un amb l'excusa que és més endavant que li ha de tocar aprendre que es mor tot el que és viu. Sento la repetició de les campanes. Les compto i m'adono que ja són les dotze. M'és ben igual. El diari és ple de cantons doblegats que serviran de possible itinerari de lectura al meu company i de recordatori de paraules per conservar. 

Em pregunto si aquest món que corre veloç, que ha omplert els dissabtes de mil excuses per sortir de casa a conèixer país, a fer cursets de tota mena, a dur els nens a jugar partits i una infinitat més de propostes i possibilitats, se'n recorda de fer dissabte en el sentit de fer neteja i endreça del llarg etcètera de tot el que porta acumulat.