dimecres, 7 de desembre de 2016

Aqüeductes

Aqüeducte i pont romà. Mèrida
És ben probable que aquesta setmana hàgim sentit comentaris de tota mena sobre la incidència de la combinació de festius i laborables. Dissabte passat Carles Capdevila a l'Ara reflexionava sobre la facilitat que solem tenir per trobar pegues a les cues d'aquests dies a les carreteres, al fet de sentir-se l'últim mico de la feina per no haver estat previsor i demanar els dies de festa per treballar menys, a treballar quan la majoria fa festa... Coses dels aqüeductes que no acostumen a passar (tant) amb els ponts. I no parlem precisament d'obres d'enginyeria, o sí?

Seguint l'exemple dels meus alumnes quan els demano que busquin una informació, he fet la recerca al DIEC, he seleccionat, botó dret, copiar i enganxar. Aquí ho teniu:

aqüeducte 


m. [LC] [OP] Conducte artificial subterrani o elevat per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat. 

m. [OP] Pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny. 
m. [ZOA] [MD] En anat., conducte pel qual passa un líquid orgànic. Aqüeducte de Fal·lopi. Aqüeducte de Silvi.


Curiosa de mena com sóc amb les paraules, clico tots els botonets que acompanyen l'entrada: DDLC (Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana), DCVB (Diccionari Català Valencià Balear), CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) i encara el CTILC (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana). 

No hi he trobat cap referència a la terminologia popular per designar el mateix que per aquestes dates ja vam viure amb anterioritat, per exemple, el 2011: l'aqüeducte que serveix per unir la festa de la constitució i la de la puríssima. Però sí que el cercador confirma que la premsa es fa ressò d'aquesta accepció que, potser, podríem definir com a conducte delirant per portar esquiadors a les pistes si hi ha prou neu, compradors alienats als centres comercials o maldecaps a les famílies amb fills petits a l'hora de compaginar festius i laborables. 

El referèndum sobre la constitució es va celebrar el dimecres 6 de desembre de 1978. Sí, justament, un dia laborable en què els treballadors tenien quatre hores per anar a votar i nosaltres no anàvem a escola perquè aquell dia era de jornada electoral. Cinc anys després algú va decidir commemorar aquella data. En què s'esqueia el dia 6 de desembre de 1983? Cercador per excel·lència: calendari perpetu. Tecla d'enter. I... voilà! Era dimarts. I, evidentment, el dijous dia 8 també era festiu. De fet, ho és des que el 1708 l'església catòlica la considera fiesta de guardar, Wikipedia, en la versió castellana,  dixit.  No hace falta decir nada más. 


Barça (temporada 83-84)
Avui el cercador ha mostrat la seva habilitat per trobar tota la informació que li demanava. Qui la devia aquesta frase? Em sonava a futbolista... No hace falta decir nada más és una frase que es féu famosa en boca de l'entrenador Bernd Schuster en una roda de premsa després que el seu equip perdés el partit. Quin contrast amb el aquell jugador que va dur el número 8 a la samarreta del Barça i formava part d'aquella alineació que va aconseguir guanyar la lliga, onze anys després de la darrera en què encara jugava Johan Cruyff, a Valladolid quan l'habilitat del porter aturant un penal arribà fins al moll de l'os de la sang culer de Joaquim Maria Puyal mentre cridava allò d'Urruti, t'estimo! 

A vegades val més callar i no dir res més, per no repetir els tòpics, les queixes i les possibles solucions de cada cop que la setmana, si el temps hi acompanya, es preveu tot un èxit d'ocupació per als establiments turístics i de vendes per als grans centres comercials. Però avui no me n'he sabut estar en aquesta estranya setmana en què als instituts es respira un aire de tensió perquè s'acaba el trimestre, cosa que implica corregir muntanyes d'exàmens, treballs, fer promitjos, seguir preparant les classes mentre es creuen els dits perquè cap company es posi malalt ja que difícilment el departament enviarà un substitut a qui hauria de pagar les vacances de Nadal.



Per sort, també hi ha petits moments de tranquil·litat en mig del caos: aprofitar el sol per sortir al pati a fer la classe de llatí amb les alumnes de primer de batxillerat al costat de l'arbocer o gaudir de la perspectiva de no haver de sentir el timbre cada hora fins a la setmana que ve. Com deia sàviament el meu pare, qui no es conforma és perquè no vol. 

3 comentaris:

  1. Boníssim Dolors. Has rizado el rizo.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. No hase falta desir nada más...Molt ben trobat, Dolors!
    i bon pont!!!!

    ResponElimina
  3. Tant de bo hàgiu gaudit d'un bon pont o d'un llarg aqüeducte!

    ResponElimina