"És quan dormo..."

..."que hi veig clar", diu un dels versos més coneguts del poeta J.V Foix. Ho he de consultar amb el coixí, diu la saviesa popular. Sigui com sigui, és ben palès que el fet de dormir ens ajuda a veure algunes situacions des d'un altre punt de vista. Quantes vegades un somni no ha fet llum a un problema que no sabíem com resoldre? Potser l'hivern ens hi convida més, a dormir, a somiar, a mandrejar... S'hi està tan bé enmig dels llençols quan sé que a fora encara hi ha un bri de nit i queda una estoneta abans no toqui el despertador! Més d'una vegada he pensat en la possibilitat de posar una llibreta a la tauleta de nit per escriure tot d'una un somni que m'ha despertat amb neguit o que hauria volgut recuperar quan, estrident, el despertador m'ha avisat que rere els porticons ja hi ha un bri de dia.

Fa un parell d'anys, en un exercici de català de 1r d'ESO vaig demanar als alumnes que escriguessin quines eren, per a ells, les set meravelles del món. Vaig insistir en el sintagma per a ells. No feia massa, en un grup de whatsapp algú havia compartit un aquest vídeo en què explicava l'experiència d'una mestra de primària amb un grup d'alumnes a qui els havia demanat això. . Em va fer molta gràcia la d'un nano que va escriure: "dormir quan estàs molt cansat". De tant evident, a vegades ens n'oblidem. Tinc una carpeta on guardo redaccions, dibuixos, cartes... d'alumnes amb qui he compartit converses, dubtes, dificultats, alegries, algun crit.. en aquests vint-i-cinc anys que fa que em passejo per les aules (he d'estar molt cansada per fer la classe asseguda a la cadira, incòmoda i gens ergonòmica, per cert). N'he tret les redaccions i he recuperat algunes perles com ara aquestes: "les forces de la natura, els records oblidats que tornen a tu, veure les estrelles de la nit amb molt de silenci, la imaginació, el mar net on es veuen les algues, fer noves amistats, veure algú que aconsegueix els seus somnis, l'univers que no se sap exactament d'on surt, la intel·ligència d'alguns animals, tenir una societat de bones persones... ". Evidentment també hi ha els mòbils, els videojocs, les noies, la família, xerrar, la torre Eiffel, menjar xocolata, tenir molts diners... 

Foto: Jan Beal

Hi ha qui necessita un got de llet per anar a dormir, llegir una estoneta, quatre moixetes, tenir un llumet encès, una estona de desconnexió amb l'exterior i de mirar cap endins, per trobar - qui sap!- el que li explicava la guineu al petit príncep: "allò que és essencial és invisible als ulls". Hi ha qui també agraeix una cançó, com els nebots a qui de menuts, els cantàvem allò del "Son, soneta, vine aquí a la vora del coixí..." . Jo sóc de la generació que a la televisió, a les vuit del vespre, sortia la Cleo i ens enviava, en castellà, a la cama que hay que descansar...; de les que van venir després, només he reconegut el fantàstic Casimiro que ens amenaçava a tornar a cantar la cançó si no nos acostábamos cuando se apaguen las luces y se encienden los sueños. En versió adulta hi ha també una de les cançons, per a mi més entranyablement tendra d'Els Pets, Bona nit: 

Pel balcó t'esguarda la lluna

i sé que et fa un petó,

res no té importància

fins demà a trenc d'alba

quan de sobte t'acaroni la claror.

Ahir era lluna nova i avui, diuen, si sortim a fora veurem poc més d' 1% de lluna. Hem tingut poc més de deu hores de sol i avancem cap a la nit més llarga i el dia més curt. En gaudim d'aquesta fosca per descansar, per deixar-nos hivernar una mica, per veure-hi més clar? Potser aquest petitó, a lafotografia d'en Sergi Masip, de Valls, ens convida a recuperar la placidesa del son del nen que tots seguim portant dins. I també la paciència del fotògraf per fer aquesta petita obra d'art. Molt bona nit...