dimecres, 2 de novembre de 2016

Meden Agan

Aquest primer dimecres de novembre sembla més aviat un dilluns després del festiu d'ahir i, en alguns casos, el pont del dilluns. Som al bell mig de la tardor, per molt que el sol i unes temperatures càlides hagin estat també responsables del color torrat de les fulles de molts arbres. Venim d'un estiu sec en excés, fins i tot al Pirineu on el foc ha cremat més de 400 hectàrees de pastura a La Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) que els bombers confiaven estabilitzar avui dimecres al migdia. Un cop passada la Castanyada, Tots Sants, Halloween segons li vingui de gust celebrar a cadascú, és ja una evidència allò que la dita atribuïa a l'agost que a les set ja era fosc.  És molt probable que aquests dies hi hagi hagut alguns excessos de disbauxa, de dolços, d'hores a la carretera, de gent a bosc buscant bolets...i, potser, de frivolitat respecte a l'origen d'aquestes festes que convidaven a un cert recolliment i a compartir dolços per recordar aquells que ja no són al nostre costat. 

Soló d'Atenes( c.638 aC- 558 aC)
A Soló d'Atenes, considerat un dels set savis de l'antiga Grècia, se li atribueix la dita Μήδεν ἄγαν (Res en excés) que encapçala aquest article. Sobre les excel.lències del terme mig, els clàssics ens n'han deixat una bona mostra de les que em plauen aquell in medio tutissimus (aniràs més segur pel camí del mig) del poeta Ovidi i l'aurea mediocritas (daurada mediocritat) que defensava el poeta Horaci, pare del famós i desgastat Carpe diem que dóna l'escandalosa quantitat aproximada de 33.200.000 de resultats en 0,44 segons quan l'escrivim en un cercador. Ens n'hem oblidat com a societat d'aquest terme mig?

Estic convençuda que són necessaris els petits gestos de molta gent per prendre consciència i actuar davant del consum de recursos que fem de la Terra, malgrat molt sovint ens pugui semblar que el nostre petit gest és inútil davant la magnitud de malbaratament i explotació que les grans empreses porten a terme. Avui les notícies anaven plenes de les persones més riques del món, però el cert és que el passat 8 d'agost ja vam esgotar els recursos renovables que la natura comparteix amb nosaltres i a hores d'ara estem consumint el que, se suposa, hauria de ser per a les generacions futures. Des del 1970, cada any hem anat consumint més recursos dels que la Terra era capaç de regenerar, segons recull l'organització Slow Food, creada el 1989 amb la voluntat de recuperar la lentitud necessària en el menjar, en l'agricultura i, en definitiva, en el nostre dia a dia. 


A principis d'any, a la presentació del llibre Educar millor. Onze converses per acompanyar famílies i mestres de Carles Capdevila, vaig tenir la sort de parlar amb Maria Jesús Comellas, un referent en el món de l'educació, a qui segueixo amb interès en els articles que escriu al suplement Criatures del diari Ara. Em feia il.lusió saludar-la en persona i agrair-li totes les estones de lectura assenyada dels seus articles. Pels passadissos de la llibreria, va dir una frase que em va agradar molt referida al món de l'educació: el camí del mig és prou ample perquè hi puguem transitar tots. A la bossa només hi duia un paper prou gran: el sobre de les postals que havia comprat per enviar a la Raquel, una amiga de la facultat, que ara és al capdavant de l'institut Marc Ferrer de Formentera on continua transmet el seu amor per la llengua i la literatura catalanes. Barcelona és per a ella una alenada d'aire fresc i vaig pensar que la postal li duria bons records de la ciutat que tant estima. Penjat al suro de l' estudi, les paraules de Maria Jesús Comellas em conviden a passejar per tota l'amplitud d'aquest camí del mig.

Avui a les escoles i instituts de Cantàbria comencen una setmana de descans de classes, com ja passa en alguns països europeus. Tant de bo sigui un pas endavant en la racionalització dels horaris i continuï pels temaris, la majoria repetitivament excessius, perquè de la mateixa manera que anem esgotant els recursos de la Terra, potser ens estem oblidant del descans i del silenci com a fonts d'energia sostenibles per seguir endavant. Així ho recollia un altre dels meus referents en el món educatiu, José María Toro, en el llibre Descanser, descansar para ser. L'autor el defineix com un llibre per despertar a una comprensió del paper del descans en una vida més humana i saludable, d'acord amb el bategar de cada una de les estacions. Bon descans.

5 comentaris:

  1. M'ha encantat el joc de paraules DESCANSER! Ho hem de practicar més sovint.
    Moltes gràcies Dolors per les teves reflexions tan sàvies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. I caminem per poder ser
    I volem ser per caminar

    Enhorabona per aquestes gotes de pau

    ResponElimina
  3. La veritat és que kes teves reflexions són fantàstiques. Passo l'enllaç a les meves companyes de feina. Penso que pot interessar molt al claustre de l'Escola Ribagorçana.
    Dues abraçades.
    Emili i Carme

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Hi ha professions que crec que les triem pq comporta pau, descans, concentració en si mateix pq ens agrada més el silenci que el soroll, l'austeritat en tot, un ordre de vida, la lectura continuada, voltar per llocs que ens recordin el passat ( monestirs...) O sigui, que d'alguna manera no ens deixem endur pel que desitja la societat de consum, una mica anem a contracorrent i per això la gent que som del món de les lletres, de les humanitats no ens veuran mai com a " grans productors" perquè ens fem el nostre petit món...en pau...

    ResponElimina

    ResponElimina