dimecres, 17 de gener de 2018

Qui balla...


... els seus mals espanta! Ja sé que, en realitat, és qui canta,  però conduir fins a la feina a ritme de Txarango convida a jugar fins i tot amb les dites. Asseguren que "un món que balla avui és un món millor". A la seva web ens conviden a apagar el món i encendre els somnis, com ells semblen fer en cada un dels projectes en què participen. Fa un parell de dies, enmig dels llibres, manualitats i joguines d'El Trèvol,  em vaig deixar seduir per la caràtula del seu darrer treball El cor de la Terra i per la il·lusió de poder-los gaudir al meu espai més musical: el cotxe. Em van cridar l'atenció la força de la solidaritat i la diversitat plasmada a les mans, el batec de la terra en el títol i aquell petit moment d'estricta simpatia de girar full del llibret, de gaudir de la petita obra d'art que acull el CD. Passejant-me per la seva web he descobert el projecte solidari que hi ha al darrere d'aquest disc: catorze col·lectius, un per a cada cançó, que rebran els 50% dels ingressos que generen la seva música. I me n'han fet partícep al comprar el CD.


llegim.ara.cat
Com que he decidit posar una mica d'ordre a tota la discografia escampada per la guantera, les portes i l'espai entre els seients del davant, no sé si avorriré la seva música o me l'acabaré aprenent. He comès la imprudència de només portar-los a ells.  El cert és que arribo de més bon humor a la feina si els escolto que no pas si vaig fent zàpping entre la Mònica Terribas i en Jordi Basté. Com pot ser que el seu programa s'allargui sis o set hores amb ells al capdavant? D'acord que han de tenir un munt de col·laboradors i guionistes, però no puc evitar de preguntar-me si calen aquestes maratons de programes informatius dia sí i dia també. No fa gaires dies que Antoni Bassas va guanyar el premi Josep Pla amb l'obra Bon dia, són les vuit! i això em va recordar aquells primers anys de vida laboral a Barcelona coincidint amb la seva incorporació al programa El matí de Catalunya Ràdio. El programa començava dues hores més tard. No sé si és la distància en el temps, que em faig gran (això és una evidència!) o l'acceleració en què vivim instal·lats, però diria que el ritme trepidant que comporta la ràdio en directe era més humà del que el sento ara. No té a veure només amb el moment polític en què ens trobem immersos sinó amb una mena de pressa ambiciosament generalitzada de fer, fer i seguir fent. On queda el temps per  pensar? per al silenci? per pair tanta informació?

Imatge relacionada
Tots dansen edició 2016
A les vuit i, també, a ritme de música, surto del departament cap a l'aula. Un petit regal per a l'oïda en contrast amb el timbre estrident que hi ha a molts centres educatius. La música convida a somriure als companys, a moure una mica els peus i a començar amb un altre aire. Aviat alguns d'aquests alumnes participaran en el projecte Tots dansen, organitzat per Xarxa Transversal i el Mercat de les flors. Les companyes de feina que el curs passat ja hi van participar asseguren que per als alumnes és tota una experiència aquest treball de creativitat amb el llenguatge del moviment. És una oportunitat per actuar en un escenari davant d'altres alumnes, però també davant dels pares i dels amics; és una oportunitat de passar vergonya o deixar sortir l'artista de dins, de descobrir una altra manera de comunicar allò que sentim sense necessitat de massa paraules. Deixo que la música vibri a dins abans de compartir-la amb peus, mans, cap, cintura... "Todo el cuerpo baila, la lengua también baila" ens deia en Víctor, un professor senegalès de dansa africana que omplia la sala del servei d'esports de la UIB de gent que es ballava a sobre i que connectava amb el cor de la terra a ritme d'Africa

3 comentaris:

  1. Jo també escolto Txarango en el cotxe a l'hora d'anar a l'INS. És un CD amb molta força i unes cançons amb missatges molt clars. A tot això afegeixes la seva música i és impossible començar malament el dia. També t'aconsello que compris el disc " Equilibri" de Blaumut.. És molt guapo i segur que t'agradarà
    Bon cap de setmana i una forta abraçada, Dolors.

    ResponElimina
  2. Va bé escoltar música quan es va treballar... Sembla que arribis a la feina d'una altra manera. Una abraçada 😘

    ResponElimina