dimecres, 25 de març del 2020

Essencials


A la meva cosina Ana!

Alço el cap i miro el calendari per comptar quants dies fa que la meva rutina va canviar radicalment. Dotze dies! Des del 13 de març que el despertador ha deixat de sonar a les 6 del matí. Els primers dies vaig fer cura de son: em llevava quan el cos em deia prou. Aquesta setmana he optat pel terme mig: deixo el despertador a quarts de vuit i no arriba sonar perquè ja m'he adaptat al nou ritme. Si fa bon temps, com la setmana passada, gaudeixo de la terrassa i d'un paisatge que redescobreixo cada dia.

He canviat el cafè a l'Espai Pa de Granollers abans d'entrar a l'institut pel cafè casolà abans d'anar al meu estudi a contactar amb els companys i els alumnes: indicacions per part de l'equip directiu i de les coordinadores de nivell, entrega d'activitats, correccions i propostes per alleugerir el mode pausa als alumnes i les seves famílies. A mi també em serveix per connectar-me a la creativitat a l'hora de les propostes, a l'escolta de les seves inquietuds i al donar i rebre que és, en definitiva, l'essència de la meva feina. Avui m'he llevat de més bon humor que ahir. Va a dies, és clar! Potser hi té a veure que he dormit una mica més relaxada després de la sessió de ioga que en Roger, el meu profe a El Brot, va penjar a principi de setmana en el seu instagram.

D'una companya amb qui vaig començar una formació sobre Qi-Gong em va arribar un dia indeterminat de la setmana passada un whatsapp d'una pràctica per fer a les 5 de la tarda. Després de provar-la un parell de cops, em va semblar que el millor era compartir-ho i així vaig anar consumint dades del mòbil fins que vaig adonar-me que havia d'entrar la contrasenya de la Wi-fi per evitar pagar més del que tenia contractat! També he incorporat la pràctica a la meva quotidianitat. L'amor i l'humor son dos del altres serveis essencials que m'arriben via presencial i via telemàtica: el meu company i jo ens anem adaptant a la convivència 24 hores, en el bloc on vivim hi ha balcons i terrasses que permeten fer-la petar amb el veïnat a una distància prudencial; és a través del mòbil o l'ordinador que em connecto amb l'exterior. La Lola, una antiga companya d'EGB, i l'Ester, una antiga veïna de Bunyola, m'omplen d'humor amb el seus estats de whats esbojarrats i enginyosos. Diumenge a la tarda, via Skype, anem fins a Manlleu per compartir una estona de rialles i reflexions amb els meus germans, cunyat i nebots. 
L'Ana, la rinxolada, i les seves companyes (pre COVID-19)

La meva família de Viladecans m'omple d'esperança, cors i colors en la celebració de l'aniversari, avui mateix, de la Judit. Ja en fa tres que va arribar i va portar un nou equilibri després d'uns anys molts difícils arran de la mort dels meus tiets i el seu avi matern en pocs mesos de diferència. Demà dijous serà el torn de l'Ana, la mare de la criatura, que treballa incansablement a l'hospital de Viladecans com a auxiliar d'infermeria. I, des de L'illa del Ter, m'ha semblat que dedicar-li l'article podia ser un bon regal d'aniversari i alhora una mostra d'agraïment per tot la feina que fa, en condicions sovint precàries, tenint cura de tots els pacients de la seva planta. També son essencials el personal de neteja, de cuina i d'administració dels centres; els transportistes que els fan arribar el material, els pacients que accepten tres mesos més d'espera per a una operació no urgent, els qui tot i no estar d'acord amb les restriccions oposades les acaten, els serveis tècnics informàtics que vetllen perquè tot vagi tant alhora com sigui possible, els de l'Associació de Veïns del barri del centre de Gavà que avui els ha fet arribar pizzes, ...


Caldrà una certa distància emocional i temporal per fer una valoració de totes les informacions i desinformacions que ens arriben per terra, mar i aire. Potser així serem capaços de mirar amb ulls crítics aquesta nova realitat que ara ens toca viure. Cuidem-nos!

5 comentaris:

  1. Bon dia Dolors, com m'ha agradat resseguir gràcies a les teves acurades paraules la quotidianitat que estem vivint molts professionals de l'ensenyament!. Optime, magistra verborum!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola Loli, veig que si has aconsseguit una mica de ganes i temps per continuar amb "L'Illa"... És increïble com passen les hores dins de casa i seguim ocupats i fent coses sense parar. Això em fa donar-li un vot d'esperança a l'humanitat (ja saps que em costa molt, no m'agraden les persones, prefereixo les bèsties com sant Francesc d'Asis!) Veient tanta activitat i solidaritat de la gent, penso que potser si que ens en sortirem endavant com a raça. Potser, només potser sortirem canviats i renovats, al menys pel que fa als petits. Nosaltres ja hem fet camí i no ens em sortit, queda clar. Comfiem que aquest dies de confiTament ajudin a fer una mainada millor que, al cap i a la fi, son el futur. Que seriòs m´he posssat, no? jajajaja Molt macu el regal que li fas a l'Anna. Quan tot això passi, tornarem a tenir pendents molts cafes a l'Heura per xerrar tranquils i gaudir d'aquest moments de senzillesa i bona conversa. Cuideu-vos molt que a aquesta illeta on passen tant poquetes coses, però molt importants, no ens podem permetre quedar sense les cassoletes del Terraforta (he descobert que em van estupendes per pintar!!!!!) i dels teus texts amagats que, de ben segur, aconsseguirem entre tots que algun dia treguis a la llum i guanyis a la vergonya. Verba volant, scripta manent! 8)

    ResponElimina
  4. Gràcies pels teus escrits, sempre tan emotius. Cuideu-vos molt i una abraçada virtual.

    ResponElimina
  5. Hola Dolors, amb les teves paraules m'has trasmès el teu dia a dia, no tant llunyà del de molts de nosaltres. Aprofitem aquests dies a casa per gaudir de tants moments que es plantegen de revisió, reflexió i calma.

    ResponElimina