Coneix-te tu mateix

Hi ha dies en què sembla, talment, que som capaços de fer cas a la subtil presència de la dea Fortuna. Té maneres ben peculiars de presentar-se. Avui ha estat a través d'una noia de 15 anys, veïna del carrer, a qui he acompanyat en cotxe fins a l'institut al poble del costat. Em venia de pas i, per l'hora i les presses, tenia tots els números que se li hagués escapat l'autobús. En realitat, el favor me l'ha fet ella per tot el que la conversa m'ha despertat d'inspiració. M'ha explicat que estava una mica preocupada per què no sabia quin batxillerat estudiar després de fer ESO. Semblava decantar-se pel social perquè li interessa estudiar econòmiques o psicologia. La conversa ens ha dut a reflexionar sobre l'interès en una feina relacionada amb uns o altres estudis. M'ha encuriosit quan parlava de la psicologia com una manera d'arribar a conèixer més les altres persones, com són, què pensen, però que seria molt dur escoltar cada dia els problemes dels altres i trobar la manera d'ajudar-los. Ja fa temps que m'adono que a molts alumnes els interessa la psicologia com una manera, em sembla, de conèixer l'essència humana, d'entendre una mica més les nostres emocions, de relacionar-nos i comunicar-nos d'una manera més amorosa. 

Èrato, musa de la poesia lírica

A l'hora del pati, amb una companya, parlàvem de creativitat i comunicació, del paper que assignatures relacionades amb l'expressió tenien en el sistema educatiu actual i de la poca consideració que moltes persones tenen cap a les assignatures relacionades amb l'art, la plàstica, la música, l'educació física, i la immensitat de sabers que s'inclouen rere el genèric de les humanitats. I, tanmateix, hi ha una demanda real dels alumnes per entendre més els altres i, en definitiva, conèixer-se més. Me n'he adonat quan busquen un treball de recerca per fer durant el batxillerat, quan comenten textos, quan escriuen, quan a l'hora de cultura clàssica comenten què els suggereix la frase de l'Aurea dicta que copien de la pissarra en grec o llatí després de traduir-la. I alguna vegada, fins i tot, són capaços de fer-ho sols amb una petita ajuda. És estricta simpatia veure la seva cara de satisfacció quan relacionen aquelles lletres "estranyes" que cada cop escriuen amb més agilitat amb una paraula en català o sentir el silenci mentre una alumna llegeix que li ha suggerit el que diu la frase de Plutarc:  Ἄν τοὺς φιλοῦντας μισῶμεν, τί ποιήσεν τοὺς μισοῦντας; (Si odiem els que estimem, què farem amb els que odiem?)

I, per això, en aquests moment en què molts alumnes es plantegen què faran el curs vinent que em dono permís per reelaborar, això sí en prosa!, els versos de Maria Mercè Marçal sobre el fet de ser dona, en clara al.lusió als que va dir Tales de Milet en agraïment a la dea Fortuna.

A les muses dono les gràcies per la seva influència a l'hora d'inspirar-me a triar l'opció d'estudiar llatí i grec a 3r de BUP, per acompanyar-me tant a Ὄφιουσα com a Maiorica a descobrir la importància de les nostres arrels; i, sobretot, per la seva confiança en la meva essència creativa.