dimecres, 17 de febrer del 2016

Coneix-te tu mateix

Hi ha dies en què sembla, talment, que som capaços de fer cas a la subtil presència de la dea Fortuna. Té maneres ben peculiars de presentar-se. Avui ha estat a través d'una noia de 15 anys, veïna del carrer, a qui he acompanyat en cotxe fins a l'institut al poble del costat. Em venia de pas i, per l'hora i les presses, tenia tots els números que se li hagués escapat l'autobús. En realitat, el favor me l'ha fet ella per tot el que la conversa m'ha despertat d'inspiració. M'ha explicat que estava una mica preocupada per què no sabia quin batxillerat estudiar després de fer ESO. Semblava decantar-se pel social perquè li interessa estudiar econòmiques o psicologia. La conversa ens ha dut a reflexionar sobre l'interès en una feina relacionada amb uns o altres estudis. M'ha encuriosit quan parlava de la psicologia com una manera d'arribar a conèixer més les altres persones, com són, què pensen, però que seria molt dur escoltar cada dia els problemes dels altres i trobar la manera d'ajudar-los. Ja fa temps que m'adono que a molts alumnes els interessa la psicologia com una manera, em sembla, de conèixer l'essència humana, d'entendre una mica més les nostres emocions, de relacionar-nos i comunicar-nos d'una manera més amorosa. 

Èrato, musa de la poesia lírica
A l'hora del pati, amb una companya, parlàvem de creativitat i comunicació, del paper que assignatures relacionades amb l'expressió tenien en el sistema educatiu actual i de la poca consideració que moltes persones tenen cap a les assignatures relacionades amb l'art, la plàstica, la música, l'educació física, i la immensitat de sabers que s'inclouen rere el genèric de les humanitats. I, tanmateix, hi ha una demanda real dels alumnes per entendre més els altres i, en definitiva, conèixer-se més. Me n'he adonat quan busquen un treball de recerca per fer durant el batxillerat, quan comenten textos, quan escriuen, quan a l'hora de cultura clàssica comenten què els suggereix la frase de l'Aurea dicta que copien de la pissarra en grec o llatí després de traduir-la. I alguna vegada, fins i tot, són capaços de fer-ho sols amb una petita ajuda. És estricta simpatia veure la seva cara de satisfacció quan relacionen aquelles lletres "estranyes" que cada cop escriuen amb més agilitat amb una paraula en català o sentir el silenci mentre una alumna llegeix que li ha suggerit el que diu la frase de Plutarc:  Ἄν τοὺς φιλοῦντας μισῶμεν, τί ποιήσεν τοὺς μισοῦντας; (Si odiem els que estimem, què farem amb els que odiem?)
I, per això, en aquests moment en què molts alumnes es plantegen què faran el curs vinent que em dono permís per reelaborar, això sí en prosa!, els versos de Maria Mercè Marçal sobre el fet de ser dona, en clara al.lusió als que va dir Tales de Milet en agraïment a la dea Fortuna.

A les muses dono les gràcies per la seva influència a l'hora d'inspirar-me a triar l'opció d'estudiar llatí i grec a 3r de BUP, per acompanyar-me tant a Ὄφιουσα com a Maiorica a descobrir la importància de les nostres arrels; i, sobretot, per la seva confiança en la meva essència creativa.

5 comentaris:

  1. Les arts... i ja en primària es nota el respecte que aquesta àrea els hi fa als alumnes. Marginada a dues escarransides sessions setmanals (una per a la música i l'altra per a la plàstica) els infants s'autolimiten, diuen que no en saben, que no els surt bé... i jo els dic que facin, que ho provin, que s'equivoquin, que practiquin per crear i si fa falta primer copiar. I ho faig venir bé per a que les assignatures de medi, mates i llengües sempre hi hagi un espai on dibuixar, crear i inventar.

    ResponElimina
  2. Jo recordo la meva profe fe greg a 3er de Bup...desitjava que arribés l moment per escoltar históries i la fonética tant desconeguda.
    Ara,Grecia m'acompanta en cada cercle i ls arquetips i deeses.

    ResponElimina
  3. Realment estas molt inspirada i encomanes inspiració, i això que de bon matí les piles les tinc a mig carregar encara.
    Però em fas rumiar, i penso que potser també hi ajuda el fet de que la generació dels alumnes actuals d'ESO han crescut amb aquest canvi i han tingut aquesta cultura del mòbil que de fet els relaciona i comunica entre ells i amb el món exterior d'una manera diferent de com ho feiem fins ara i se senten diferents de la generació anterior (pares i docents) i m'agradaria creure que potser busquen això que els altres hem trobat i tenim a través de relacions més físiques, directes. Les emocions són molt importants i difícils d'expresar i més encara de captar i rebre a través d'un mitjà com aquest...
    I tot això ho escric en la distància no de una si no de dues generacions, doncs jo soc àvia ja...
    Gràcies una vegada més pels teus articles.

    ResponElimina
  4. Gràcies per l'article. Dono fe del canvi de tendència. La gran pregunta que molts del nostres alumnes es fan és "faré això, perquè?" i la resposta no és sempre per guanyar diners o posició social sinó que, a voltes, és per ajudar els altres i sentir-se bé amb un mateix. No fa falta separar els "científics" dels "socials". Ni els de 3r dels de 4t. Ni les noies dels nois. Passa en general arreu. I això és bo. És molt bo. Perquè ens indica que alguna cosa està canviant malgrat el consumisme continuï vigent.
    Ah, per cert, hores d'ara per fer Psicologia és millor fer el Batxillerat Científic perquè és de la branca de Ciències de la Salut i per entrar-hi ponderen la Biologia i les Matemàtiques (i en menor grau Ciències de la terra, Física i Química). Ningú no ha dit que encara hagi camí per a la millora en el sistema educatiu...

    ResponElimina
  5. Encara avui quan algú diu que com a professió vol fer ser músic, el seu entorn li pregunta: " si, però, a més: quina carrera vols fer?". Es un botó de mostra de la poca consideració que tenen totes les carreres relacionades amb la part creativa/espiritual/emocional de les persones. Des de la Revolució Industrial que s'ha consolidat un mena de "pensament únic" sobre la importància del ser ben productiu...

    ResponElimina