dimecres, 30 de març del 2016

Els cinc al molí paperer de Capellades

Vaig descobrir l'encant dels museus etnològics fa molts d'anys a la ciutat txeca de Pilsen, on des del 1959 hi ha el museu de la cervesa. Ja hi ha textos del segle XIII en què es parla de la cervesa feta a Pilsen i els antics historiadors romans deien que els germànics eren capaços de gastar tota la collita de blat per fer cervesa! Em va agradar submergir-me en la vida quotidiana, conèixer una mica més de prop la vida de les persones que vivien en un món que difícilment sortien als llibres de text d'història, que solien ser plens de batalles, conquestes, obres d'art i retrats d'homes poderosos.
A Catalunya, en podem visitar uns quants que ens duran a conèixer la vida d'alguns pobles. En són un exemple el Museu del Ter, a Manlleu, que permet conèixer el procés d'industrialització seguint el curs del Ter i el seu pas per la comarca d'Osona; el Centre Cultural Els Forns, a Breda, on es conserven dos dels antics forns moruns on es feia el procés artesanal de la tradició de les olles i cassoles que han donat fama al poble situat al peu del Montseny. No fa gaire dies vam tenir l'oportunitat de conèixer-ne un que havíem vist en un dels programes que més m'agraden del canal 33, el Quèquicom: vam visitar el Molí Paperer de Capellades, prop d'Igualada. El recorregut ens va dur des de les làmines de papir i les tauletes de cera fins als ordinadors, passant pels manuscrits medievals o les caixes dels linotipistes que vaig recordar d'una visita al diari La Vanguardia quan encara feia EGB! Amb paciència admirable, el linotipista que ens va fer l'explicació va convertir el nostre nom i cognom en un motlle que guardo amb estricta simpatia. 

Passejant per la sala del museu, vam coincidir amb una altra parella amb qui vam conversar una estona distesa que ens va dur a l'editorial Joventut, la seva empresa familiar. Tot i els meus esforços per recordar algun títol perquè el nom m'era ben conegut, no va ser fins que ells van parlar de literatura infantil i juvenil que vaig ser conscient que tenia al meu davant els editors d'algunes de les col.leccions que més em van acompanyar de petita. Editorial Joventut segueix publicant, entre molts d'altres els llibres dels Cinc de l'Enid Blyton o els de Tintín. Darrerament he anat prenent més consciència de la feina meravellosa i admirable que fan els editors quan aposten per un autor novell, quan confien a mantenir una col.lecció de llibres que van ser escrits entre el 1915 i el 1968, com en el cas d'Enid Blyton, quan aposten per una edició limitada i acurada d'obres de qualitat. Vaig aprofitar, en aquests cas, per agrair-los haver-me acompanyat en tants bons moments amb "els seus llibres". Però, de fet, de qui són els llibres? Dels autors? Dels editors? Dels lectors?
Un dels meus petits tresors

Els cinc... en Juli, la Jordi, l'Anna, en Dick i el gos Tim em van omplir tardes d'aventures, de perills, de misteris. Fins i tot al gos de casa li vam posar Tim! Algunes històries les vaig arribar a llegir dues o tres vegades i les devorava amb tanta avidesa i celeritat  que més d'una vegada la bibliotecària em renyava i no me'n deixava agafar un altre fins al cap de tres o quatre dies. Com ha canviat el préstec a les biblioteques! A vegades penso que m'hauria agradat conservar alguna de les fitxes on, a mà evidentment, anava apuntant les sigles i el número de registre que permetien saber els llibres que ens havíem endut. 

Crec que m'havia llegit tots els llibres de l'Enid Blyton que hi havia a la Biblioteca Mn. Blancafort del barri de Gràcia a Manlleu. Aquest espai va tancar a finals de l'any passat per integrar-se, tant a nivell físic com d'espai, a la nova biblioteca, reivindicada des de fa molts anys, de quan encara jo vivia a Manlleu i la Ramona Claparols treballava incansablement per la cultura que tant estima, a la llibreria familiar del carrer de la Pau com a la biblioteca Bisbe Morgades. M'agradava anar a seva la llibreria perquè amb un somriure murri, quan comprava un llibre per regalar, em deia" que el llegeixi i, si no li agrada, que el torni i se'n quedi un altre...". M'agradava veure-la aficionada recollint tota la informació que sortia sobre Manlleu a la premsa local, comarcal i nacional. Ahir era el seu aniversari. En feia 75 i el seu facebook era ple de persones que li mostraven el seu afecte i admiració. Felicitats, Ramona, i moltes gràcies per ser com ets!

3 comentaris:

  1. Jo em vaig llegir tota la col.lecció també!
    I recordo amb molt caloret,ja més grandeta, "la plaça del diamant" de Mercé Rodoreda.

    ResponElimina
  2. Jo tirava cap els Hollister i la Puck que heretava de les meves cosines.
    Em va impactar, en el seu moment, el Mecanoscrit del segon origen d'en Pedrolo.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. El meu Dolors, "La vuelta al mundo en 80 dias", en castellà. El llegia mentre esperava que em toqués el torn, a la sala d'espera del dentista. Petonets bonica.

    ResponElimina