L'aventura de la història

Gairebé a la meitat del seu recorregut, aquest setembre també ha arribat, com ja és tradició des de fa un munt d'anys amb un ampli ventall de col.leccionables. Reconec que sempre m'ha agradat xafardejar a quioscos i llibreries  què s'han empescat aquest any les editorials per captar l'interès del col.leccionista que, imagino, tots portem a dins: nines de porcellana, tots els secrets per fer punt de creu, avions de guerra, vestits per a les Nancys, els grans pensadors de la història... A les prestatgeries de casa hi ha alguns números 1 i 2 de llibres-esquer, sobretot de la meva època barcelonina quan la temptació era a cada cantonada camí de la universitat. 

Dissabte passat em vaig permetre un instant d'estricta simpatia, amb dosi de nostàlgia inclosa, quan vaig comprar el fascicle número 2 de La aventura de la historia: Los legionarios romanos. No faré la col.lecció completa per l'increment de preu que comporta les entregues posteriors i perquè no sé on els posaria. Tampoc no tinc per safareig a casa per fer-los tirar de cap com si fossin disciplinats aprenents de nedadors. Amb els meus germans hi solíem jugar els estius quan feia mal temps i no podíem passar la tarda a la piscina del Cordó que els propietaris havien fet construir en un terreny de l'empresa perquè hi poguessin anar els treballadors i les seves famílies. El Cordó era el nom popular amb què es coneixia la fàbrica dels Conductors Elèctrics Roqué on treballava el nostre pare.  El carnet, a un preu raonable, permetia entrar tota la família i, pagant una miqueta més, el treballador podia portar dos convidats.  per a la majoria de treballadors, podíem anar a la piscina tot l'estiu i fer-nos passar la calor en aquells estius que feien honor a la dita que "A la plana nou mesos d'hivern i tres d'infern". M'encantava que hi hagués una àmplia extensió de gespa i la tranquil.litat que no hi havia a les Piscines Municipals.

www.monkeymountain.ca

En aquells anys no en dèiem playmobils. Eren els clicks i, més endavant, les clacks en versió femenina, tot i que la realitat és que fèiem servir més el nom en la forma masculina. L'empresa de joguines valenciana Famosa va tenir la llicència de l'alemanya Playmobil per fabricar i distribuir a Espanya i Portugal els famosos ninots des del 1976. Potser hauríem d'agrair al senyor Jaime Ferri, de Famosa, l'encert de negociar l'acord amb Playmobil per les bones estones que nosaltres i les generacions posteriors hem viscut amb els seus productes. No fa gaire dies va venir a sopar casa la Gina, una antiga alumna, que fa deu anys va presentar un treball de mitologia grega en format de vídeo sobre el rapte de Persèfone per part del seu oncle Hades fent servir els playmobils. Tot i que guardo alguns treballs d'alumnes, em sap un greu enorme tenir només el record, ben nítid això sí, d'Hades volant en helicòpter fins a la barbacoa del pati per dur-hi la neboda i convertir-la en reina dels inferns. Durant l'àpat ens va explicar que, de petita, va escriure una carta a Playmobil agraint-los les tardes intenses de jocs i els problemes que tenia amb el seu germà petit que volia jugar amb el seu Fort. M'hauria encantat veure la cara de sorpresa de la Gina en obrir un paquet al seu nom on hi havia alguns ninots per a ella i per al seu germà perquè així la deixés fer tranquil.la!

No sé si jo podré fer el mateix que ella i escriure a Planeta de Agostini (la temptació ha estat posar "als senyors de Planeta") i demanar que m'enviïn els fascicles dedicats al "Gran Jefe" sioux i al filòsof de la Grècia clàssica. Totes dues cultures m'apassionen i segur que en algun prestatge hi hauria un petit raconet per als clicks històrics. Pel que fa a la resta de la col.lecció m'encurioseix perquè sóc així de mena, però l'increment de preu i la falta d'espai a casa faran que estigui pendent de si aquests dos arriben a les llibreries i quioscos. Fent una repàs als personatges que rebran quinzenalment els subscriptors m'adono que tots són masculins. El primer que m'ha vingut al cap ha estat allò del "Me falten paraules per explicar què significa per jo"... que cantava Antònia Font, un grup musical mallorquí format per components masculins. I ara, si això fos un text del Whatsapp, tocaria l'emoticona de la picada d'ullet...

Sortirà una edició de l'aventura de la història en femení? Serà de color rosa el merxandaising? El color comportarà un increment de preu? Em dol profundament constatar que encara queda molta feina per fer si hem de seguir recordant que tots, homes i dones, hem construït plegats la història. Certament hem fet alguns passos, petits o grans en funció de les comunitats o les zones geogràfiques en què ens fixem. Però cal seguir avançant per donar valor la feminitat, ocupant el nostre lloc, des de la igualtat de condicions, amb la nostra manera pròpia de viure i veure el món, compartint espais i maneres diferents de viure'l i veure'l. 

Font: Llibres lliures

I en aquest fer camí que ens porta a conèixer-nos, com recull l'essència de l'oracle a Delfos, Γνώθι σέαυτον (coneix-te tu mateix) la lectura esdevé un bon entrenament. I potser per això, el col.lectiu de les Dones de Breda, quan em va demanar d'agafar el relleu a l'Anna per conduir les tertúlies literàries em va explicar que la tria era intencionada: obres de dones. Neus Català, Doris Lessing, Empar Moliner, Glòria Llobet, Imma Monsó, entre moltes d'altres formen part del pòsit de lectures d'aquests darrers anys. I avui les reprenem amb la il.lusió de trobar paraules que ens facin riure i plorar, que ens facin de mirall i ens duguin a reflexionar i compartir sobre l'aventura de la vida.