![]() |
La Cookessa |
...deinde philosophari, recull la dita: primer viure, després filosofar. El uiuere el podem entendre amb tanta amplitud com vulguem. Així ho explica Xavier Antich al programa Amb filosofia, un d'aquells programes que són, per a mi, una de les petites joies del canal 33, quan acomiada la programació del Súper 3 i enfila l'horari nocturn amb la reposició, cap a quarts de deu del vespre, de la sèrie La Riera de la qual em confesso seguidora. Com que es tracta d'una sèrie d'entreteniment hi ha capítols de tota mena, però reconec que n'hi ha que conviden a un debat ètic i filosòfic sobre la vida i la mort, sobre el poder i la submissió, sobre l'alegria i el dolor. Tot i la voluntat de certs estaments de bandejar la filosofia dels programes educatius, tenim la necessitat de connectar amb tot allò que ens posa en relació amb nosaltres mateixos i, de retruc, amb els altres i amb el món. La sèrie Merlí, aquesta sí a TV3, en una franja horària poc apta per als que tenim hàbits més aviat diürns, ha contribuït que molts alumnes (i hi afegiria adults) es mirin la filosofia amb una mirada diferent. L'augment d'estudiants a la carrera de filosofia i els alumnes que la trien com a opció a les proves de selectivitat és una petita mostra d'aquest interès. A la majoria de televisions hi proliferen els programes relacionats amb la cuina, ja sigui en format sèrie com La Riera, o concurs com Masterchef o Joc de cartes, sense descuidar La cuina de Rachel Khoo que, curiosament, s'emetia al canal Esport 3 (!)
La setmana passada, el programa Amb filosofia estava dedicat al menjar, a la necessitat bàsica i biològica, al plaer que comporta compartir la taula, i també d'alimentar allò que ens fa viure. Els ritmes de la vida, diu Antich, estan pautats pels ritmes del menjar, que interpel·len directament als nostres sentits. Celebrem acompanyats de menjar i beure. Associem plats determinats a algunes dates i cada cultura té els seus propis rituals, més o menys conservats, en funció de les influències d'altres cultures, de la salut i dels costums propis que construeix cada família.

Foto: Les receptes que m'agraden |
Els nous horaris de les proves de selectivitat que acaben ja demà han posat de manifest una certa aproximació a una nova distribució, més racional, de les hores de menjar. La pausa per dinar és de les 12.30 a les 14.00. No sé si els alumnes o les seves famílies hauran llegit l'article que va escriure Trinitat Gilabert a l'Ara dissabte passat en què aconsellava beure aigua mineral i menjar plats poc condimentats i de coccions suaus per aconseguir més concentració de cara als últims exàmens dels curs. D'aigua segur que n'hauran begut molta perquè la calor d'aquests dies està arribant a límits poc habituals per posar el punt final a la primavera. I de menjar... hi deu haver de tot perquè hi ha qui els nervis se li posen a l'estómac i és incapaç de menjar res; d'altres no troben aturador a picotejar i em pregunto si aquests dies en què els musulmans celebren el Ramadà, també s'esperen fins que és fosc per començar a menjar... I això que el sol es pon avui a les 21.25 i la claror de dia s'allargassa encara una bona estona més. Acabo, abans d'anar a fer sopar amb un suggeriment refrescant: aigua, menta i llimona. Què és el primer que us ha passat pel cap quan ho heu llegit? Jo he ensalivat la que em va oferir ahir per dinar l'Engràcia a la Cookessa...
Aigua, menta i llimona: genial com a beguda refrescant a l'estiu!
ResponEliminaCombinar filosofia i cuina amb la teva prosa curosa i encertada ha estat una delícia.
Dues fortes abraçades.
Això de la Cookessa s'haurà de tastar! Quins plats més apetitosos i quina bona pinta. I això que fa poc que he sopat!
ResponEliminaMatilde
Aigua del pou de casa, herba sana i llimones del meu jardí... tot un privilegi.
Elimina