L'Art de l'Humor

Una bona opció per a un dissabte al vespre és compartir una bona tertúlia, amb cerveseta inclosa, amb els amics amb qui hem rigut a teatre una estona abans. L'excusa és l'obra Art, de Yasmina Reza, en què l'autora retrata amb peculiar ironia l'amistat entre tres homes arran de l'adquisició que ha fet un d'ells d'un quadre completament blanc. Comprar l'entrada a darrera hora ens va catapultar gairebé a la darrera fila i ens vam perdre els petits detalls de les expressions d'uns i altres, però la gestualitat, el ritme i el to de veu van compensar-ho i, més encara, hi podem afegir que sempre és un goig veure un teatre ple. Qui no es consola és perquè no vol... Em fa gràcia especialment veure Pere Arquillué fent el paper més clown dels tres protagonistes després de tots els anys en què vaig estar enganxada, ho confesso, a la Riera, on podia passar d'odiar-lo per la seva fatxenderia i orgull a descobrir el seu costat més humà quan es treia la cuirassa. A la xarxa descobreixo que és coproductor de l'obra i que les seves paraules traspuen molta energia i moltes ganes de seguir passant-ho bé a l'escena.

Podríem viure sense humor? Amb sentit de l'humor s'hi neix? Es pot fer humor de tots els temes? No. No ho sé. No. Si canviem podríem per voldríem i pot per vol, mantindríem la mateixa resposta? Fa una bona colla d'anys, quan encara no havíem afegit un "I" que pensàvem que seria el preludi d'una societat més avançada, vaig assistir a una formació sobre Programació Neurolingüística (PNL) al Centre Tomatis de Vic. Vint anys després és habitual trobar cartells de cursos de PNL a les cartelleres de centres cívics, biblioteques o, fins i tot, com a formació per al professorat en campus virtuals d'universitats i centres de formació acreditats. En aquell primer curs vaig prendre consciència del poder d'algunes paraules tan generalitzadors com tots, ningú, mai o sempre per citar alguns exemples. Una de les sessions de les quals tinc més bon record va ser la que ens va servir per crear un cercle d'excel·lència amb els nostres propis recursos personals: confiança, seguretat, paciència, empenta... Quan jo vaig pensar que ja en tenia prou, el formador em va demanar si me'n podia suggerir un altre. Davant el meu sí, la seva proposta va ser humor. Tot i el temps que ha passat des de llavors, us puc ben assegurar que he fet els possibles per fer l'humor una de les conserves indispensables en el meu rebost vital. 

Tuit del programa el 2 de novembre de 2017

Hi ha moments en què és molt difícil destapar el pot de l'humor i, de la mateixa manera que a vegades em passa amb el pot de melmelada o de cigrons, necessito ajuda: algú amb més força o traça que jo, un ganivet per fer un forat al tap o mirar si en queda algun més fàcil de destapar. La competència a RAC1 i Polònia a TV3 són dos dels meus bàlsams per a l'humor, tot i que reconec que des de l'1 d'octubre hi ha dies en què em costa molt esclafir a riure al sofà com havia fet mesos enrere. No sé si és que trobo forçades les situacions d'humor o que m'esgarrifa pensar fins on són capaços d'arribar els personatges de carn i ossos que viuen oest enllà. Diria que se m'escapa més el riure a dins del cotxe escoltant La competència. Prefereixo escoltar-los que no pas veure'ls en directe, tot i que em va agradar veure l'estrés que comporta servir un programa com el seu després d'una cocció lenta o ràpida en funció de l'actualitat. 

Maitena, Mujeres alteradas

S'atribueix a Winston Churchill la cita que diu que la imaginació consola els homes del que no poden ser, i que l'humor els consola del que són. No sabria dir-vos si la imaginació que destil·len moltes bones novel·les, combinada amb una bona dosi de realitat, em consola o m'evadeix de la meva realitat. "Miro cap enfora o cap endins? em pregunto en reflectir-me en aquestes paraules. Ens llegim a nosaltres quan llegim els altres?" es pregunta la protagonista de Germà de gel d'Alícia Kopf. Comparteixo les preguntes i no sé aventurar una resposta. L'humor potser sí que em consola... sense saber dir-vos ben bé si, quan més em consola, és quan tinc la capacitat (per difícil que a vegades em resulti) de riure'm de mi mateixa! M'encanta, també, l'humor de crítica que s'amaga també rere personatges que se m'han fet entranyables com les protagonistes de Mujeres alteradas o la genial Mafalda que volia aturar el món per poder-ne baixar o no sabia com posar-se una tirita a l'ànima.