Els mèrits de les dones

M'inspira el títol i l'escrit una obra de Plutarc que l'editorial Adesiara va publicar a la col·lecció Aetas el 2011: Els mèrits de les dones. La paraula mèrits és la que segons la Roser Homar, autora de la traducció i la introducció del text, s'ajusta millor al concepte grec de l'ἀρετή. És una meravella escoltar la precisió amb què la Roser en parla i em sento afortunada d'haver pogut compartir aquest curs amb ella i haver après tant d'una persona, d'una fornada  d'enamorats de les nostres arrels grecollatines que va tenir com a professors alguns dels que havien estat companys de promoció. M'explica que Plutarc, a principis del segle II dC, és qui aplica primer aquest concepte a les dones; fins aleshores només s'aplicava als homes, partint de la definició que en va fer Aristòtil a la Retòrica. Conformaven, doncs, l'areté la justícia, virilitat, prudència, afabilitat, magnificència, magnanimitat, liberalitat, seny i saviesa. Li demano que me'n parli una mica d'aquestes dones, els fets de les quals va traduir per encàrrec de l'editorial Adesiara. Tot i els pronòstics de gent del sector els auguraven que només durarien sis mesos, la realitat és que, més de deu anys després, tenen l'agenda plena de textos per publicar fins al 2021. Em permeto capbussar-me a la xarxa per conèixer una mica més aquesta editorial que només ha editat un llibre d'autor viu: Història universal de Paniceiros de Xuan Bello, per la genialitat de l'autor en el gènere del conte curt i per una sensibilitat afí a l'alma mater del projecte, Jordi Raventós. 

Areté (Efes)

Al final d'una reunió de departament a l'institut, la Roser em fa cinc cèntims del recull de les dones de qui parla Plutarc. "Són dones, em diu, que sempre actuen per restablir l'ordre patriarcal. N'hi ha que demostren coratge i valentia en situacions conflictes, algunes respecten els valors social i n'hi ha que demostren lideratge polític en la defensa dels ciutadans contra el tirà". Mentre tornava en cotxe cap a casa, rumiava sobre el que m'havia explicat la Roser i de quines dones parlaríem en aquest moment que, malgrat el pas del temps, fessin honor a l'areté clàssica, canviant allò de la virilitat per la feminitat. I també fent mèrits per trobar una manera de canviar l'ordre patriarcal per un de més sostenible. Digueu-me utòpica. D'acord. Però per a mi aquest és el camí: contribuir com a persones a un món més just i més sostenible per a les espècies que hi vivim sense oblidar que hi som de pas. Penso en la veu de les dones silenciades al llarg dels segles, el mèrit de les quals era compaginar allò que sembla establert per condició femenina, maternitat i la cura dels altres, amb les pròpies aspiracions. Penso en aquelles Poetes gregues antigues a qui dona veu Margalida Capellà; recupero del prestatge una lectura d'estiu, La voz de las trece abuelas (Ancianas indígenas aconsejan al mundo) de Carol Schaefer, i somric fullejant dues obres de la meva amiga i companya d'institut Pilar Godayol: Germanes de Shakespeare i Catalanes  del XX. 

Centre penitenciari de Wad-Ras

Em permeto uns instants per recordar, també, en les meves àvies: la Magdalena, que va parir mon pare en plena guerra civil i que va morir catorze anys després; la Maria Jesús que, als trenta-cinc anys, un temps després de l'alliberament del meu avi de la presó de Málaga, va emprendre el camí nord enllà a la recerca d'una vida millor per a la seva família. Penso en l'article del diari Ara que llegia avui mentre feia un cafè sobre la maternitat de les dones que estan entre reixes a la presó de Wad-Ras. Just al costat hi ha l'institut Icària, on em va tocar fer les pràctiques del CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica) el mateix dia que s'iniciava l'operació tempesta del desert de l'anomenada Guerra del Golf. Però aquell dia no ens vam estrenar perquè els alumnes havien sortit en massa a protestar. Era el febrer del 1991. Fa 27 anys d'aquell dia en què vam endreçar la nostra proposta de subordinades adverbials per treballar amb alumnes de 3r de BUP  o COU (no ho recordo), i avui m'ha vingut al cap quan he sentit que s'ha concedit a una de les preses polítiques ha demanat ser trasllada al centre penitenciari de Barcelona. Del que es tracta, però, és que surti en LLIBERTAT! Tot i que així, serà una mica més fàcil per a la seva família. Penso, també, en les dones de les famílies dels presos polítics arran de l'1 d'octubre i, avui especialment, en la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, a qui donarem veu en l'acte que celebrarà diumenge 1 de juliol a Breda.