Temps d'espera

Hi ha dies en què se'm fa barda amunt, com diuen a Formentera, trobar un títol que faci de síntesi precisa i, si pot ser, preciosa, d'aquest moment d'estricta simpatia que comparteixo cada dimecres. De fet, el títol enllaça amb les darreres línies de l'escrit de la setmana passada. Vivim immersos en un temps d'espera per l'alliberament de les persones que estan empresonades a Catalunya per haver facilitat que més de dos milions de persones votéssim fa poc més de nou mesos, amb independència de quina fos la creueta marcada a la papereta. Després del dinar de diumenge, la Montse Bassa em comentava que confiava que fos curt aquest temps d'espera perquè es complís el dret que tenen com a famílies de tenir-los a prop. Quina valentia la d'aquesta germana que agafa el micro, puja a l'escenari i ens explica com és el dia a dia a la presó des que es desperta i es fa el recompte fins al recompte final de la nit: 16 hores tancada dins d'una cel·la. Silenci a l'auditori. Quina valentia la de la Maria, la seva mare, que ha vingut fins a Breda i ha rebut abraçades i el caliu dels qui, com ella, seguim astorats pel que hem viscut en els darrers nou mesos. Quina profunditat i quanta impotència  en la veu de Joan Massotkleiner, recitant a l'hora del cafè, en contrast amb la tendresa infinita amb què abraçà la Maria, amb els ulls negats, quan ja recollíem les taules i acomiadàvem un acte de reconeixement a les dones que han fet molta feina a favor de la llibertat. Gràcies! 

Lluny de la remor política, també hi ha un temps d'espera per a tots docents interins que avui, en les adjudicacions d'estiu, han sabut la destinació provisional per la curs 2018-2019. Caldrà esperar uns dies pendents de reclamacions de darrera hora, canvis per errors humans et cetera. N'hi haurà molts que s'hauran quedat sense plaça i hauran d'esperar a l'agost o al setembre, a risc de començar el curs més tard que els alumnes, tot i que el departament ja té constància, per exemple, de les reduccions de jornada per interès particular que cal demanar abans del 31 de maig. Hi ha un temps d'espera una mica més plàcid per a tots aquells que, enmig d'un curs tan anormal com aquest, han aprovat unes oposicions que han exigit un esforç extraordinari als docents, tant als que formaven part dels tribunals com els que s'examinaven. Ho explica tant bé a la seva columna de l'Ara en Xavier Gual que només us cal fer un clic amb un mínim temps d'espera en funció de la velocitat de connexió a la xarxa. També viuen el seu temps d'espera el col·lectiu d'estudiants que, un cop aprovada la selectivitat, esperen amb il·lusió la confirmació de la plaça, imagino que per via telemàtica. D'altres hauran d'esperar als resultats de la convocatòria extraordinària de les PAP del 20 de juliol i encara n'hi haurà que necessitaran un xic més de paciència fins a la convocatòria de la selectivitat del setembre. Estic convençuda que hem de desdramatitzar el fet que alguns alumnes vagin a proves extraordinàries. D'aquesta manera els ajudem a viure amb una altra mirada el seu propi temps per assolir els seus objectius. Els solo dir que vaig necessitar set anys de viure entre Formentera i Mallorca per adonar-me que jo el que volia realment era viure al Montseny! Agraeixo aquests set anys que m'han dut on soc ara, amb els seus moments dolços, els desagradables, els complicats i els de superació personal!

Un temps per cada cosa

Per a una gran part de la població el mes de juliol és el temps d'espera per a les tan anhelades vacances, per poder descansar i fer honor a l'etimologia de la paraula que ens convida a buidar tot i que nosaltres ens entestem a omplir de compromisos. No sé com me'n sortiré, però vull deixar constància del meu propòsit de fons de l'estiu: posar ordre. Ho faré tenint en compte tenint una petita delícia que he descobert xafardejant per la xarxa: la tercera cançó de la cantata La ciutat i la lluna. "Si busques a les busques del rellotge... hi trobaràs un temps per a cada cosa". A l'estiu, malgrat les promeses publicitàries de rialles en viatges en vaixell pel Mediterrani, hi haurà un temps d'espera més dur de passar per a tots aquells que embarcaran amb una armilla salvavides; malgrat aquella mena de felicitat "per obligació" perquè és estiu i tota cuca viu,  hi haurà qui viurà amb neguit un temps d'espera a la consulta del metge, o en les darreres glopades de vida d'una persona estimada . I potser ens adonarem que també necessitem un moment per capbussar-nos una estoneta en nosaltres mateixos i agrair-nos la paciència que aprenem a tenir en els nostres temps d'espera.