dimecres, 23 de desembre del 2015

Dones

A les dones que he anat trobant pel camí: Gràcies!

Al voltant del foc, crec, gairebé tots quedem embadalits. Hi ha una amiga que té la xemeneia al costat de la tele i diu que tot sovint fan servir el comandament per posar el canal foc. Hipnotitza d'una altra manera, menys alienant potser... Al voltant d'un foc, imagino generacions i generacions que s'han explicat històries, s'han escoltat, han arribat a acords i han assumit desacords. Qui sap si és l'essència d'aquestes generacions passades la que ens retorna quan endolcim la mirada davant d'una flama, per petita que sigui.
Estic convençuda que un petit moment d'estricta simpatia d'algunes persones consisteix a seure a la vora del foc i submergir-se en un assaig, una novel.la o un poemari; o per què no? amb una revista del cor, de decoració, de motos... Hi ha alguns llibres que m'hi conviden d'una forma una mica més subtil, com ara els de la doctora Jean Shinoda Bolen. La vaig descobrir,  fa uns deu o dotze anys, pel seu llibre Las diosas de cada mujer, publicat el 1984. Em va cridar l'atenció perquè es valia de les deesses gregues per explicar els patrons interns que seguim les dones a partir dels arquetips que cada una d'aquestes set deesses representen: Àrtemis, Atenea, Demèter, Afrodita, Hera, Persèfone i Hèstia. 
No fa massa dies, enmig del maremàgnum d'informació que circula a una velocitat desorbitada pel facebook, em vaig assabentar que l'autora seria a Barcelona, a la casa del Tibet, per presentar la seva darrera obra, Artemisa, tot un volum dedicat a la deessa de la caça i la lluna, que representa l'arquetip de la germana, la competidora i la feminista. Consulta ràpida al calendari per comprovar com ho tinc per baixar fins a Barcelona. Dimarts. És igual que em toqui treballar a la tarda, vaig pensar. Potser tinc temps. Google Maps. La Casa del Tibet és a tocar del mercat del Ninot. Fantàstic. Em conec la zona i serà fàcil trobar pàrquing, pagant evidentment. 
Va ser un regal de Nadal a l'avançada poder estar asseguda, encara que fos a terra, a davant de tot, per escoltar i quedar-me hiponitzada per les paraules d'una dona menuda de gairebé vuitanta anys, que va parlar just una hora per no cansar-se en excés abans d'atendre la llarga cua de dones i homes que ens havíem aplegat per sentir les històries de l'heroïna grega Atalanta, una magnífica representant de l'arquetip de la indòmita Àrtemis. 
cercle de dones a Chidelluna (Gualba)
Amb els anys he anat ampliant la meva biblioteca amb obres de la doctora Shinoda Bolen. Gràcies a l'obra El millonésimo círculo, he après a valorar la determinació de les persones que creuen en els seus somnis i en les seves reivindicacions per una vida millor al nostre planeta. En el segon capítol, explica el relat del centèsim mono, basat en la teoria de la ressonància mòrfica del biòleg Rupert Sheldrakle, que va servir d'inspiració als activistes antinuclears a seguir endavant. Aquesta teoria afirma que la conducta d'una espècie canvia quan les modificacions es manifesten en un número exacte d'individus. La doctora explica que va escriure el llibre per inspirar les dones a crear cercles amb un centre espiritual i a posar de relleu el paper transformador que tenen els que ja existeixen. 
Hi ha moltes dones que ens reunim, de tant en tant, en cercles i al voltant del foc i en connexió amb nosaltres mateixes, sembrem petites llavors per contribuir a fer del nostre planeta un lloc millor per créixer, viure i, al final, morir. 
Com que s'acaba l'any i estem en època de desitjos, el meu per al 2016 és que cada vegada hi hagi més cercles (de dones, d'homes, de dones i homes junts, de nens, d'adolescents, de tribu, en definitiva) treballant tenint en compte l'impacte que té el que fem en nosaltres mateixos, els altres i el món. 

4 comentaris:

  1. Bellesa , emoció i agraīment de tenir-te asseguda al voltant del foc que es proposa a casa,mostrant i acollint entre dones

    ResponElimina
  2. Gràcies Dolors, dimarts vaig fer un Cercle de cadires -sense taules- al centre de classe per intercanviar regals. I com a grup varem escoltar un rap que un dels nois va escriure dedicar i cantar a una noia. Va ser màgic !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Eulàlia! Com n'és d'important acompanyar amb rituals senzills els adolescents! I escoltar-los... a més de posar-los límits, és clar ;)

      Elimina
  3. Jo estic molt agraïda de formar part d'un cercle. Ja fa cinc anys, hem madurat molt i ahir, per cert, van enviar-me una foto del dia que es va crear el cercle. Quins records, jo acabava de divorciar-me i estava totalment enfonsada. Com he canviat... Per bé, clar. Jeje

    ResponElimina