Roba estesa

Hi ha un petit plaer ocult, o no tant, en el fet d'estendre la roba a l'aire lliure i veure voleiar les peces mentre un vent suau de migdia i l'escalforeta del sol que anuncia la primavera els fa la primera besada. Sempre m'ha agradat estendre la roba. Hauria de precisar el sempre perquè no és el mateix haver d'estendre a dins de casa i sentir aquella olor d'humitat després d'arrossegar la sissí a la recerca d'un espai prou ampli per batre les ales. Estendre llençols és, llavors, tota una odissea. Imagino que el nom deu venir pels vestits vaporosos de l'emperadriu Sissí. És el mateix que va pensar l'Empar Moliner, el 21 de gener de l'any passat, quan va dedicar un dels seus articles a l'estenedor plegable i al fet d'estendre, fins i tot, la intimitat de la roba interior a la vista de tothom. 

De petita, quan anàvem a la Colònia Estabanell on vivien els avis, em feia gràcia veure tot aquell estol de roba que penjava a les galeries i que la majoria de veïns havien rentat a mà al canal. Potser, perquè era dia de festa i la gent havia sortit a cantar caramelles, tal com m'explica la Dolors, una cosina de ma mare que s'ha entretingut a buscar-me la foto i fer-me-la arribar, només s'intueix la roba a les cases del final de la galeria, just on hi havia el pis dels avis. A l'estiu m'agradava fer com les grans (era feina només de dones...) i rentar encara que fossin els meus mocadors, tot i la por que li feia a la iaia que jo i mocador poguéssim caure al canal. M'agradava sentir l'olor del sabó El lagarto, coincidir amb alguna tieta i imaginar quantes peces havia engolit el canal davant la desesperació de la dona que l'havia perdut. 

En aquells estius hi havia la retrobada amb la tribu i amb el petit món de la colònia on havien arribat l'any 51 els meus avis i els seus cinc fills després d'un llarg viatge en tren que els va portar de La Roda de Andalucía fins a a la Colònia Estabanell. Buscaven una vida millor i l'efecte crida d'altres membres de la família que havien trobat feina en alguna de les fàbriques tèxtils d'Estabanell &Pahisa va fer la seva funció. El viatge en tren, m'havia explicat una de les tietes, havia durat gairebé tres dies i ella s'havia fet un fart de plorar, potser perquè enrere quedaven els avis i massa històries que ella, ja amb divuit anys, havia decidit callar. En els meus estius hi havia els cosins més grans, les taules de multiplicar que m'ensenyava en Cristóbal, l'aigua freda de la piscina de Font-Rubí amb la Carme, la Isa i la Ita, els capítols de la Pipi que miràvem amb en Toni menjant pa amb oli, el silenci d'en Martí que, a la seva habitació, construïa circuits d'Scalèxtrix... I, de tant en tant, les mirades subtils dels grans que callaven per algun motiu que encara desconec perquè hi havia roba estesa. Va ser de gran que vaig entendre que haver-hi roba estesa era una manera de dir que d'un determinat tema no se'n podia seguir parlant perquè hi havia gent davant de la qual no interessava parlar. 

El fil amb què anem teixint el nostre llençol vital va portar la meva mare de la Colònia Estabanell fins a Manlleu, i d'allà a Roda de Ter, per tornar a Manlleu. Sempre a la vora del Ter que impulsava l'energia necessària per donar vida a les indústries tèxtils que resseguien la seva llera. I és en aquest riu que vaig descobrir la música del fill de la meva primera tutora de l'institut, l'Assumpta, en el vídeoclip oficial d' El teu llit  on sortia, fent d'extra a la vora del Ter, la meva neboda Mariona. Connexions és el nou disc de  Guillem Roma  que ens permet mirar amb trapelleria alegre el nostre voltant i veure que tot està connectat. Tant... que també ell deu haver trobat la màgia de la roba estesa que l'aire mou, esperit lliure que fa el vol. Cliqueu l'enllaç i deixeu-vos endur per l'olor de les seves notes...