Llibres al replà

El títol no és meu. L'he agafat en préstec de la "biblioteca virtual" que porta aquest nom i que trobareu just en aquest edifici. Personalment només conec la Pippi del 1r 2a. Un bon pis per viure, oi? No cal pujar massa escales i està una mica enlairat per poder mirar des del balcó o la finestra que dóna al carrer. La Pippi és un dels personatges, imagino que difícil d'oblidar, del bagatge infantil dels que érem petits als anys 70 quan TVE emetia la sèrie que, vés a saber com, va superar les barreres de la censura franquista. La Pippi té gust de pa amb oli compartit amb el meu cosí a casa els avis. La Pippi fa olor d'estiu i de possibilitats. Com podia viure amb un cavall i un mico tota sola sense adults? Feia totes les bestieses havudes i per haver i semblava sortir-se'n sense problemes! M'encantava el color dels seus cabells i, potser per això, com que ja en tinc més de blancs que del meu color natural, de tant en tant, deixo que a la perruqueria afegeixin un puntet de coure... Les trenes, ai! ja són tota una altra història. 

Al darrere de la Pippi del replà hi trobem en Pep Molist, bibliotecari, escriptor i defensor de la literatura infantil i juvenil, tasca que combina amb fer de pare de la Laia d'11 anys, tal com explica al suplement Criatures de l'Ara del passat 11 de febrer. Comparteixo plenament amb ell que no cal precipitar que els nens es facin adults perquè ja tindran tota la vida. És cert que els nens petits són com esponges que absorbeixen amb una rapidesa sorprenent el que els envolta, estrès inclòs. M'esparveren les agendes d'alguns nens que estan tan o més plenes que la meva. Cal que facin anglès amb tres anys després d'estar, com a mínim, cinc hores fora de casa? Els adults pensem en els infants o en allò que hauríem volgut fer de xics i no vam poder fer? El seu ritme no és el d'un adult per molt que a vegades ens entossudim perquè ho sigui. Recordo que, de petit, el meu nebot Pol, volia estar a casa seva el dissabte i això que només anava a l'escola i a dinar a casa dels avis. Era feliç envoltat per les parets de casa seva!

Un moment de la ruta, a la vora del Ter

En Pep Molist, a la ruta literària organitzada per la biblioteca de Manlleu ens va llegir el seu conte Sorra a les sabates. El adults, tal com si fóssim nens, escoltàvem atents com la Maria, tota sola a la biblioteca, decidia seguir els passos dels seus germans més grans i entrar en el món màgic dels llibres. Però, i la porta on era? La Ceci, una amiga que es va animar a redescobrir el Manlleu que havia inspirat autors de diferents edats i estils, em va explicar com els seus alumnes de primària havien quedat entusiasmats de sentir explicar el conte per la persona que l'havia escrit! La Maria tenia sorra a les sabates... però jo un nus a l'estómac quan vaig començar a llegir un dels primers textos del blog, Biblioteques particulars, en una sala on, d'estudiant, m'havia passat hores consultant la col·lecció bilingüe de la Bernat Metge de textos llatins i grecs. Sense la insistència de la Núria Silvestre perquè rebusqués si en algun dels meus contes Manlleu m'havia servit d'inspiració, sense la seva empenta perquè escrigués alguna cosa amb Manlleu com a escenari, avui L'illa del Ter no seria aquesta platja on em capbusso cada dimecres per trobar el tresor de les paraules i compartir-les amb els que puntualment o de tant en tant hi atraqueu la vostra barca.

Núria Silvestre mostrant la nova biblioteca

Des del setembre del 2016 la biblioteca Bisbe Morgades, conjuntament amb el fons de la desapareguda biblioteca Mossèn Blancafort del barri de Gràcia, ocupa un ampli espai del que havia estat la seu central de la Caixa de Manlleu. Han sentit alguns llibres, potser, que tornaven a casa perquè en el mateix edifici ja s'hi havia ubicat la biblioteca fa molts anys? Llavors havíem de respectar un silenci absolut si no volíem rebre la "invitació" de marxar a fer la xerrada a una altra banda. A mi m'imposava entrar-hi, tot i que coneixia prou la bibliotecària, la Ramona Claparols, que també tenia una llibreria al carrer de la Pau. El seu amor pels llibres la duia, fins i tot a dir-nos, quan anàvem a comprar algun llibre: "Comença'l, i si no t'agrada, el tornes i el canvies. Quina sort poder fer això amb els llibres! Quina llàstima que no sigui possible fer-ho amb els entrebancs que anem trobant a la vida... "Si el llibre t'agrada, te'l quedes!" I segur que també voldríem poder-nos quedar atrapats en els moments d'estricta simpatia... però que també fan el seu curs. Així, després d'un dia en ve un altre. Tan senzill i, a vegades, tan complicat.